Morella, joia medieval
Després de pensar-m’ho molt perquè en aquesta ocasió no volia anar molt lluny, vaig decidir escapar-me de nou a Castelló per tal de sortir de la rutina del dia a dia, descansar i relaxar-me una miqueta. Pel que fa a les meves visites culturals que mai falten en els meus viatges vaig dedicar el primer dia a visitar el poble de Morella i no em va decebre ni en l’aspecte cultural, ni en el gastronòmic. Aquest municipi de Castelló, capital de la comarca dels Ports, és una veritable joia medieval considerada com «un dels pobles més bonics d’Espanya» i candidata a ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
A mesura que ens anem acostant a Morella per la carretera podem tenir les millors vistes de les seves muralles medievals que envolten tot el poble i el castell. Aquestes muralles daten del segle XIV i van ser realitzades durant el regnat de Pere el Cerimoniós. No obstant això, abans, ja havia existit un recinte emmurallat que correspondria a l’època de la dominació àrab.
Una vegada dins del recinte emmurallat, el primer que vaig visitar va ser la Basílica de Santa Maria la Major una construcció d’estil gòtic religiós alçada entre els segles XIII i XV. A la façana principal hi ha una bella portalada denominada com la Porta dels Apòstols on apareix representada la Verge amb el Nen i al timpà, escenes de la infància de Jesús i la Coronació de la Mare de Déu.
Però, el que més destaca del temple per la seva bellesa i magnificència és l’escala barroca del cor, de traçat helicoïdal i amb escenes en guix policromat realment espectaculars. A dalt de l’escala, trobem un òrgan també barroc, de la segona dècada del XVIII. Respecte a l’altar major es tracta d’una majestuosa obra d’estil «churrigueresco», on el barroc es manifesta en la seva màxima expressió.
Abans d’entrar al convent de Sant Francesc vaig descobrir un cartellet que assenyalava el Jardí dels Poetes el qual és un dels racons més desconeguts del poble. Es tracta d’un tranquil jardí on es pot descobrir qui van ser els poetes que van estar vinculats amb aquest poble. Allà, observem panells informatius amb la biografia i algunes cites de grans poetes com Pío Baroja, Vázquez Montalbán, Goytosolo o Jose Antonio Labordeta.
El Convent de Sant Francesc és un antic convent franciscà d’estil gòtic que va ser reconvertit en una mena de museu. Allà vam visitar una bonica mostra de peirons, creus de terme de pedra de preciosa i elaborada factura. Al costat, hi ha el que queda del claustre, una construcció de curiosa traceria i a l’antiga sala capitular un exemple de l’art macabre espanyol: La Dansa de la Mort. Es tracta d’uns frescos del segle XV que representen la noblesa, el clero i la mateixa mort. Des d’allà accedim al castell de Morella considerat Monument Nacional des de 1931.
Per arribar fins a dalt del turó hem de pujar per una llarguíssima rampa que zigzagueja muntanya amunt. Al nostre pas anem descobrint les diferents dependències de la fortalesa. Primer les torrasses de vigilància, com la Torre de Sant Francesc o la de la Pardala, posteriorment els llocs on se situaven els diferents cossos de guàrdia, les mateixes presons del castell o el polvorí.
Una mica més amunt queda el Palau del Governador, una obra de 1713 foradada a la mateixa muntanya. En l’actualitat és la seu d’un centre d’interpretació de la fortalesa, on s’expliquen els diferents personatges històrics que van deixar en ell la seva empremta, com per exemple el Rei Jaume I el Conqueridor o el Cid Campeador.
Finalment, arribem al que és la Plaça d’Armes del Castell de Morella en la qual es troben els pavellons dels oficials i els allotjaments per a les tropes.Des de dalt d’aquesta magnífica talaia es domina gairebé del tot la comarca castellonenca dels Ports i es gaudeix d’una imatge completa i molt bella de tot el poble. Per acabar,, cal esmentar una mica la seva gastronomia: Si us decidiu a visitar el poble, no heu de deixar de provar els flaons, postres típiques farcits d’una pasta feta de mató i ametlles, la sopa i la croquetes morellanes, els seus embotits i formatges i el seu producte típic per excel·lència la tòfona negra. Una escapada que val la pena fer!