Els llibres, avui
Cinc-cents cinquanta anys després de la mort de Gutemberg, és bo parar-nos a reflexionar sobre el llibre, la seva impressió i la seva edició.
La condició d’animal social de l’home, l’ha dut a haver-se de comunicar amb els seus semblants. Gesticulació corporal, vocalització ,crits, sorolls i sons, l’expressió de sentiments conjuminant alhora les anteriors accions... I d’aquí a la creació del llenguatge.
Sembla evident o irreversible però en el procés hi ha un detonador o un salt en un moment o altre, que ha fet que la nostra espècie desenvolupi una major intel·ligència cognitiva, racional, emocional i espiritual, cosa que no ha passat en les altres espècies animals, almenys en la intensitat en què ens ha passat als humans, que ens ha permès tenir una major capacitat de domini o control sobre totes les altres espècies.
La necessitat de comunicar-nos, doncs, d’expressar-nos intel·ligiblement segons uns codis preestablerts i consensuats, que ens permeten l’entesa entre els membres de l’espècie humana i particularment dins de cadascun dels diversos grups socials, ens ha fer recórrer a la creació i a l’ús del llenguatge i de les llengües.
Però què tenim necessitat de comunicar ? Bàsicament ens comuniquem per passar-nos tres tipus de dades. Aquelles purament informatives, és a dir d’informació per a conèixer el que fan els altres i la societat en la qual vivim i dins la qual ens desenvolupem i hem de moure’ns en el dia a dia.
Avui, al seu canal de difusió principal, a part del verbal, li atorguem el nom de publicitat i se’ns presenta tan a nivell privat com públic, de manera transparent, directa o clara, com opaca, indirecta i oculta.
Aquelles altres dades que serveixen per a transmetre coneixement, en les seves tres formes clàssiques de coneixement racional o científic, emocional o artístic i espiritual o transcendent.
El seu canal de difusió més important, a part del verbal, continua sent el llibre, o conjunt de dades escrites i reflectides en un text i que té una cohesió en el seu conjunt, com a obra.
I, finalment, aquelles dades que sorgeixen i s’intercanvien amb l’objectiu de construir, modificar, retocar, completar, un relat concret sobre el model de societat més convenient a diferents grups socials per a fer evolucionar el relat dominant o majoritari que sustenta la societat.
El seu canal de transmissió principal és, sense cap mena de dubte el que ofereixen els mitjans de comunicació, a diari.
Naturalment, i malgrat tota l’esquematització feta sobre els tipus de dades a intercanviar i els canals principals utilitzats per a la seva difusió, es produeix la combinació de tots ells i en totes les seves possibilitats, la qual cosa és evident i és un fet, que no es pot qüestionar, sinó i només intentar d’entendre, perquè tot està lligat o connectat, i interactua en el desenvolupament de les nostres societats.
Especialment si hi afegim altres factors com que el mercat ja no és només local sinó global, l’autoedició i l’autoimpressió, la concentració de grans grups que concentren l’edició, la impressió i la distribució, el fet de ser un país tercer dins d’un mercat únic, 5.000 vegades més gran que l’andorrà, les noves tecnologies, les possibilitats de còpia, la propietat intel·lectual, la impressió sobre tot tipus de suports, l’edició sobre suport digital....
Gutemberg va ser capaç de donar una nova dimensió als llibres, com fou el superar l’escriptura o còpia manual dels llibres passant a l’escriptura mecànica dels llibres i per tant podent multiplicar, de manera sostenible, la seva reproducció, en suport paper, per centenars alhora (amb el seu mètode d’impressió per caràcters mòbils).
Avui, amb l’era digital, la nova dimensió que s’obre és doble, la reproducció virtual alhora sobre infinits suports i la infinita reproducció virtual de diferents obres o llibres en el mateix suport.
No obstant i si bé ja no són de paper, aquests suports necessiten estar connectats i la reproducció no és física sinó virtual i, per tant, vulnerable en no ser permanent.
Està clar doncs que el llibre, mentre hi hagi espècie humana perdurarà per la necessitat de comunicar i transmetre coneixement.
I el suport paper també perdurarà, perquè el suport digital és només un tipus de suport més, com el visual o l’àudio, amb els seus avantatges i inconvenients.
I, malgrat la e.realitat va ocupant cada dia més espai en les nostres vides, la realitat supera la ficció i encara val i valdrà molts anys la pena!Els llibres de paper, avui, continuen valent la pena. No els refuseu o abandoneu... Recicleu-los, això sí i regaleu-los, també.