Sant Esteve
El dia que precedeix al de Nadal -26 de desembre-, a tota Catalunya, a les illes Balears i aquí a Andorra es celebra el dia de Sant Esteve. Aquest sant va ser el primer màrtir que va vessar la seva sang per Crist i, això, ho va fer el 26 de desembre, l'endemà del naixement del Redemptor.
A Catalunya, és tradició fer canelons pel dinar de Sant Esteve. Aquest canelons estan farcits de carn per tal de poder aprofitar les sobres del tiberi de Nadal en què el costum mana menjar l'escudella de Nadal. Però, a més dels canelons, com a primer plat, també se sol menjar una sopa de brou amb galets que, normalment, s'acompanya amb diferents tipus de carn com la pilota, botifarres, etc.
El més curiós és que molts hagin oblidat que a València també celebràvem el segon dia de Nadal i encara se celebra en algunes localitats com, per exemple, Morella en què és festa laboral local. La tradició valenciana, heretada dels repobladors de Jaume I, era celebrar durant aquestes dates el dia de Sant Esteve el 26, el dia de sant Joan Evangelista el 27, i el 28, la «festa dels sants Innocents». Bé avançat el segle XX, encara es festejaven amb un dia sencer i dos mitjans no laborables -per la tarda-, bastant factible en societats vinculades a les tasques agrícoles. Però amb els canvis estructurals en l'economia i en la societat, es va optar per actualitzar aquestes festivitats, reduint-les a dos dies sencers seguits no laborables, i denominant-les Nadal i segon dia de Nadal. No obstant això, amb el temps, malauradament, el calendari festiu, va tornar a canviar i la tradició valenciana, degut a la configuració del nombre de festius governamentals, va perdre el Segon dia de Nadal. Pèrdua important perquè es tracta d'unes festes de profund caràcter familiar. Qui de nosaltres els valencians no recorda el tràfec dels dinars de Nadal, amb estrenes incloses: el del primer dia, a casa d'una branca de la família i el del segon, en l'altra?
És curiós recordar que per a nosaltres els valencians no era una tradició celebrar el sopar familiar de la Nit de Nadal, però ara ja si ho és perquè van deixar entrar la tradició castellana a les nostres llars, sobretot per tal de suplir el buit que ens va deixar la pèrdua del nostre segon dia de Nadal que ara és, com ja hem dit abans, laborable. La Nit de Nadal valenciana es vivia d'una altra manera. Els uns, optaven per assistir a la Missa del Gall, i després, compraven xocolata calenta amb xurros per a menjar-se'ls a casa amb la família i els que no érem de missa, com era el meu cas, aquesta nit sortíem amb els amics per anar a prendre alguna cosa. I així, recordant velles tradicions per evitar que es perdin en l'oblit, m'acomiado i us desitjo una bona entrada al nou any 2019.