Transició energètica i canvi climàtic, el repte possible
Aquest 9 de desembre, una delegació andorrana del Consell General, de la qual he format part, es va desplaçar a Cracòvia per assistir a la 24a sessió de la Conferència de les parts a la convenció-marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, més coneguda com a COP24.
Aquests any, l’ordre del dia d’aquesta assemblea parlamentària s’ha centrat sobre el paper dels parlamentaris, les eines i mesures per fomentar i impulsar la reducció de l’emissió de gasos en C02 i aconseguir els objectius per al 2030 signats a París, a la COP21 del 2015.
Un debat i unes propostes que validen les accions del Govern d’ Andorra, i més concretament de la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, així com també del Consell General, amb l’aprovació, el 13 de setembre, de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, amb el suport unànime dels consellers generals de la cambra.
Vull aprofitar per recordar quines són aquestes accions i els avantatges i nous reptes que ens impliquen.
La finalitat d’aquesta llei és estimular la transició energètica per tenir una societat neutra en carboni que integra l’adaptació al canvi climàtic, alhora que manté la competitivitat del nostre sistema energètic.
Les accions s’inscriuen en tres àmbits: l’increment de la producció nacional basada en les energies renovables, l’economia i l’eficàcia energètica dels edificis i la promoció d’una mobilitat sostenible.
La llei defineix un objectiu mínim de 75% d’energia provinent de fonts d’origen renovable, per tant afavoreix fermament una producció nacional energètica sostenible. Aposta per una producció d’energia diversificada a través la biomassa, el fotovoltaic, la cogeneració, l’hidràulic, la geotèrmia i l’aerotèrmica, amb l’objectiu de duplicar la nostra producció d’aquí al 2030.
Pel que fa l’augment de la nostra sobirania energètica, la llei obre un marc d’oportunitats per als professionals. La possibilitat de produir energia a nivell local, la comercialització de certificats d’energia elèctrica d’origen 100% renovable, la distribució i la venda de calor útil i la utilització de sistemes combinats per a la producció de calor útil i d’electricitat per l’autoconsum han de contribuir a generar una activitat econòmica dins els sectors d’alt poder afegit. Un marc que si som capaços d’explicar-lo als professionals de casa i de fora, pot crear i atreure innovació dins d’aquest sector i riquesa al país.
Pel que fa l’economia i l’eficiència energètica dels edificis, cal recordar que la construcció és responsable del 48% del consum energètic total del país. La llei preveu la obligació de concebre edificis de consum gairebé nul a partir del primer de gener de 2020. Aquest nou model de construcció a Andorra permetrà reduir cada any, el cost de consum energètic i d’emissions fins a un 80%, juntament amb el pla renovable que pot permetre obtenir un estalvi d’un 40%. La llei també dóna una més gran garantia als llogaters o als compradors de pisos amb la informació de les etiquetes d’eficiència energètica.
El tercer àmbit d’actuació sobre la mobilitat sostenible s’ha de desenvolupar imperativament ja que els transports representen el 52% del consum energètic del país. La llei prioritza la mobilitat amb sistemes elèctrics i transport públic, i així estableix les bases de la transició energètica cap a un model de transport amb un baix consum d’emissions de carboni. S’està treballant en l’elaboració d’una estratègia de mobilitat nacional i plans de mobilitat parroquials. La llei obliga que tota entitat pública i empresa, de més d’un centenar de persones, hagi de facilitar un pla de mobilitat sostenible per als seus empleats i el govern potencia el desenvolupament d’aquest pla estratègic a través del pla engega i de la posada en marxa del servei de bicicleta elèctrica compartida.
L’administració pública té el deure de liderar aquest canvi de model i ho farà elaborant auditories de tots els edificis públics escalfats i a partir d’aquestes planificar i promoure la renovació dels edificis.
La Llei obliga, també, a disposar d’una il·luminació pública de baix consum energètic.
Més enllà de la llei, el Govern de DA ha aprovat el Pla sectorial que defineix les instal·lacions de producció energètica sostenible a tot el territori. La implantació progressiva d’aquestes instal·lacions serà la garantia per incrementar la nostra producció nacional i atènyer els objectius previstos en la llei.
Unes mesures que van totalment en les direccions debatudes i recomanades en aquesta assemblea parlamentària de la COP24: una llei que es tradueix en objectius quantificables i compromisos concrets, una inversió en l’aplicació d’aquesta llei reflectida dins el pressupost del 2019, un pla de foment de la mobilitat interna amb el transport públic i l’ús de vehicles elèctrics.
Tota aquesta feina, no és altra cosa que l’inici de la transformació cap a un nou model de país, més net, més pur, més sa, més sostenible i que ha d’assegurar una millor qualitat de vida als nostres ciutadans i visitants.
Queda encara camí per recórrer, hem d’invertir en comunicació, en conscienciació i en motivació. Cal avançar en termes de conservació del medi, del paisatge i de la biodiversitat, una altra llei entrada a tràmit parlamentari i que molt properament, després de festes, s’iniciarà el treball en comissió legislativa per ser aprovada abans de finalitzar la legislatura.
El Govern i el Consell General han posat les primeres pedres, però nosaltres, cada un dels ciutadans d’Andorra, hem de deixar la nostra petjada perquè el munt de pedra sigui cada vegada més alt i més sòlid, i avançar conjuntament cap aquest nou horitzó que, sense dubte, representarà un gran salt cap a la millora de la nostra qualitat de vida i cap a una nova oportunitat de creixement econòmic, per a les generacions presents i futures.
Consellera general de DA