Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número  CV0126-2018, del 20 de juliol del 2018, del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) en relació amb les pèrdues per deteriorament derivades de les possibles insolvències de persones o entitats vinculades.

La societat A va atorgar préstecs a societats residents fiscals a Espanya que, d’acord amb l’article 16 del Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara en endavant, TRLIS) tenen la consideració d’entitats vinculades.

Amb posterioritat, les societats vinculades residents a Espanya van ser declarades en concurs de creditors, d’acord amb la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, i mitjançant aute de l’any 2016 dictat pel Jutjat Mercantil competent, es va acordar l’apertura de la fase de liquidació.

Degut a la situació financera en que es troben les societats vinculades prestatàries, aquestes no han retornat els préstecs que els hi va atorgar la societat vinculada A. Així mateix, amb posterioritat a la declaració de concurs, s’han incrementat els imports dels préstecs.

Com a conseqüència de l’impagament, i a efectes de cobrir els risc dels crèdits pels préstecs concedits, la Societat ha registrat comptablement pèrdues per la deterioració dels crèdits dels préstecs deguts per les societats concursades. Davant això, la Societat es planteja la deduibilitat en l’Impost sobre Societats de les pèrdues per deteriorament registrades en els estats financers.

Tal i com s’estableix a l’article 11 del Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats:
«1. Són deduïbles fiscalment les pèrdues per deterioració de valor que preveu la normativa comptable amb les condicions assenyalades, en el seu cas, en el punts següents d’aquest article.
2. Les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, quan en el moment de la meritació de l’impost es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.
b) Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.
c) Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.
d) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.

Les pèrdues respecte dels crèdits que s’esmenten tot seguit només són deduïbles si són objecte d’un procediment judicial que versi sobre la seva existència o quantia:
-Els que deuen les entitats de dret públic o són fiançats per aquestes entitats.
-Els fiançats per entitats de crèdit.
-Els garantits mitjançant drets reals, pacte de reserva de domini i dret de retenció, excepte en els casos de pèrdua o depreciació de la garantia.
-Els garantits mitjançant un contracte d’assegurança de crèdit o caució.Els que hagin estat objecte de renovació o pròrroga expressa.

No són deduïbles les pèrdues per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvències de persones o entitats vinculades amb el creditor en els termes que preveu l’article 16, llevat del cas d’insolvència declarada judicialment.
(...)».

En relació amb les pèrdues per deteriorament derivades de les possibles insolvències de persones o entitats vinculades, el TRLIS a l’article 11, a l’apartat 2.d, preveu el següent: «[...] No són deduïbles les pèrdues per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvències de persones o entitats vinculades amb el creditor en els termes que preveu l’article 16, llevat del cas d’insolvència declarada judicialment».

Per tant, en el cas exposat, el DTF estableix que per determinar a quin exercici s’han d’imputar les pèrdues derivades de les operacions mencionades a la consulta s’ha de considerar en quin moment les entitats deutores són declarades judicialment insolvents. 

Respecte a aquesta condició, tenint en compte la informació proporcionada pel consultant, amb l’inici de la fase de liquidació es declara de facto la impossibilitat de les empreses de seguir avançant amb les seves funcions i és el moment en què els creditors poden aspirar a cobrar part, o la totalitat, dels seus crèdits amb els actius de les societats concursades. 

Per tant, en els casos exposats a la consulta, a l’efecte de l’aplicació de l’article 11.2.d del TRLIS, les entitats deutores són declarades judicialment insolvents en el moment en què s’inicia la fase de liquidació. De manera que l’entitat consultant haurà d’efectuar un ajust negatiu a la base de tributació de l’impost en el període impositiu en què es produeix l’inici de la fase de liquidació, sempre que es compleixi el principi d’inscripció comptable, previst a l’article 19 del TRLIS.