Francesc Guillaumet Periodista

Sosté Trini Marin, cònsol major d’Escaldes-Engordany, que hi ha «molta problemàtica amb les bicicletes, monopatins i patinets perquè van a una velocitat exagerada». Per això va afirmar que «per tant no serem tolerants, serem durs». Amb aquestes paraules explicava la responsable del comú la prohibició del trànsit de bicicletes i de patinets per tota la zona del Vivand. I és que Andorra, com una gran majoria de ciutats catalanes, ha hagut de començar a legislar sobre una nova realitat (la del patinet elèctric) que cada vegada és més evident als carrers i places de les ciutats i que, en conseqüència, cal regular d’alguna manera o altra.
El debat sobre l’ús del patinet elèctric no és aliè al d’altres realitats, com les dels drons, que en els darrers mesos s’han generalitzat. On i com es poden usar, per on es pot circular, a quina velocitat, en quines condicions, amb quin codi de trànsit si és el cas? Aquestes són algunes de les preguntes que s’hauran d’anar responent els propers mesos. D’entrada caldrà veure si això del patinet és una moda que durarà quatre dies o si es tracta d’una realitat que ha vingut per quedar-se. Ara per ara no tinc clar si el patinet guanyarà la partida a la bicicleta o si serà a la inversa. De fet, i com que tots dos són mètodes de transport no contaminant, no està malament girar la vista cap enrere i recordar que sempre ens havíem emmirallat en països com Holanda on la gent es desplaça majoritàriament en bicicleta. Pel que fa a nosaltres, però, tant a Catalunya com Andorra, caldrà veure si acaba tenint més èxit un o altre mètode de transport. I caldrà veureu-ho, a més, en un moment on les principals ciutats estant fent esforços significatius per connectar els quilòmetres de carrils bicis que tenen a disposició dels usuaris.
Però tornant al patinet. La cosa ha agafat tals proporcions que s’ha hagut de començar a regular el tema. D’entrada la qüestió no té res d’estrany. Quan apareix una nova realitat el que fa el legislador és adaptar-la a les circumstàncies perquè tot funcioni el més harmònicament possible. Això s’ha fet des de l’època medieval (quan els pobles regulaven la venta del vi, del menjar i d’altres productes essencials) i s’ha continuat i es continuarà fent sempre. Des d’aquest punt de vista ja hi ha ciutats, i Lleida i Barcelona en són dos, que han començat a regular seriosament l’ús del patinet. En el cas de la capital de la Terra Ferma els usuaris d’aquest enginy hauran de circular pel carril bici (cosa que al meu entendre comportarà més d’un ensurt amb els biciclistes) i per les zones 30. També podran anar per places i jardins però no per carrers de doble sentit. La cosa, a Lleida, encara cueja. Perquè una associació que agrupa els usuaris de patinet ha fet pinya i ha demanat una sèrie de millores de l’ordenança a l’Ajuntament, tot i que de moment sembla que les seves peticions no tenen gaires possibilitats de tirar endavant i a partir de gener es començarà a implementar la nova normativa.
I si Lleida ha regulat el tema, Barcelona ha fet tres quarts del mateix. I no és per menys. En una ciutat de les dimensions de la capital catalana, on l’afluència de cotxes i vianants conviu amb el bicing, patinets i altres artilugis de transport de turistes que pugen i baixen pel Passeig de Joan de Borbó rumb a la Barceloneta, és una qüestió urgent regular amb claredat per on es pot circular. Es dóna el cas que la Guàrdia Urbana de la capital catalana també adverteix que en un primer moment s’informarà els usuaris que circulin pels llocs on prohibeix l’ordenança tot i que si no és així es començarà a multar aviat. I com tot en aquesta vida, perquè el periodisme també està pendent d’aquests detalls, les primeres multes que es posin als usuaris dels patinets que se saltin la normativa començaran a saltar a les pàgines dels diaris, com va ser tristament notícia, d’altra banda, el primer atropellament mortal que va causar el conductor d’un patinet l’estiu passat a Sabadell, tot i que tot plegat no va transcendir fins fa un parell de setmanes.
Fet i fet, Escaldes-Engordany fa bé de començar a posar negre sobre blanc tota aquesta qüestió del patinet. Des del meu punt de vista trobo adequat que es veti l’accés a l’Avinguda Carlemany a tot tipus de vehicles de mobilitat (amb comptades excepcions, és clar) siguin o no patinets i bicicletes. No seria estrany que en els propers mesos no fos l’única parròquia que optés per regular aquesta nova realitat cada dia més en auge. Perquè en tot cas del que es tracta és de clarificar al màxim la situació i donar espai (i seguretat) a un nou mitjà de transport que necessàriament haurà de conviure amb cotxes, vianants i bicicletes. No està de més, doncs, que s’agafi el toro per les banyes i es comenci a redactar una normativa al respecte. Això sí. Ja que en aquest camp encara hi ha molta feina per fer no estaria malament que es comptés en tot moment amb les idees i les aportacions de les persones que fa ús diari del patinet. I que es fes, també, amb l’acord dels ciclistes, que d’alguna manera són els altres grans usuaris d’aquest espai compartit. Perquè en darrera instància cal tenir en compte que aquest és un fenomen cada dia més en auge i que al cap davall es tracta d’un mitjà de transport no contaminant que cada dia serà més habitual als nostres nuclis urbans. A l’Administració correspon, doncs, avançar-se als reptes que planteja el dia a dia i posar fil a l’agulla perquè tothom tingui el seu lloc a la via pública.