Els pessebres d’Esteve Albert a Andorra
Ja fa quatre anys que el Comú d’Escaldes-Engordany va recuperar el pessebre vivent de l’Esteve Albert coincidint amb el centenari del naixement del seu creador. El Pessebre vivent d’Engordany va ser escenificat durant vuit anys, des del 31 de desembre de 1955 fins a l’any 1962, en diferents dates al llarg del Nadal —entre el dia de Santa Llúcia i el de la Candelera— i, de vegades, amb dos o tres representacions per dia, fins i tot, va haver-hi alguna de nit.
El primer muntatge escenificat del Pessebre vivent va tenir lloc, com ja hem senyalat més amunt, el 31 de desembre de 1955, sota la direcció d’Esteve Albert i Corp, que va comptar amb la col·laboració del Centre Cultural de Les Escaldes-Engordany i de l’Esbart Santa Anna, que interpretava les danses tradicionals i populars que apareixien al llarg de la representació. A més, va comptar amb la participació com a assessor artístic de l’escultor Josep Viladomat.
Però, una vegada que es va deixar de representar aquest pessebre i passats uns anys fins al 1982, Esteve Albert va promoure un altre a Andorra que va tenir també bastant èxit. Es tracta del Pessebre vivent d’Encamp. Aquest pessebre va ser representat per primera vegada l’any 1981 en plena naturalesa, amb la presència de ramats i pastors com el d’Engordany, però, segons les paraules del propi autor en una entrevista a la revista Andorra 7 (25/12/1982), comptava amb una especial “mobilitat i alegria, una incorporació de persones grans i un accent en el parlar i en l’actuar que és característic d’Encamp, una de les parròquies amb més personalitat de les Valls”. A més, afegeix: “el campanar i la porxada de l’església parroquial, tan típica i tan vistent, amb feixes a sota i al costat (...) es presten molt per a representacions d’aquesta índole”.
Els quadres també diferien una mica dels d’Engordany. A més dels bàsics que sí que coincidien Esteve Albert diu que: “... el diable, ací, hi canta i tot. Hi ha les gitanes que hi canten i ballen amb molta traça, i també hi canten i ballen Sant Josep i la Mare de Déu”. La representació coptava amb una trentena d’actors i es representava el dia 24 de desembre a les 10 de la nit i el dia 26, festivitat de Sant Esteve, a les 4 de la tarda. A partir de l’any 1982 també va ser representat pels alumnes a les escoles de la parròquia d’Encamp. I com no hi ha dos sense tres, com se sol dir, l’últim dels Pessebres vivents d’Esteve Albert, a Andorra del qual desconec les dates en què va ser representat, però es troba anotat en la llista realitzada per Esteve Albert sobre els pessebres que va organitzar, tant dins com fora d’Andorra, a l’Arxiu del Pallars Sobirà, a Sort, va ser el Pessebre vivent de Canillo, a Meritxell.
Així mateix, crec oportú esmentar la representació del conegut com el Pessebre medieval d’Esteve Albert, el qual estava basat en un fragment de l’obra Vita Christi, peça mestra de la literatura de l’edat mitjana escrita per Elionor de Villena. El fragment escollit va ser el del naixement de Jesús, titulat De Nativitate Christi del qual l’autor va fer una adaptació al català. Aquest pessebre a Andorra va ser representat el desembre de 1963, amb el títol de l’Oratori del Naixement, pel Grup Artístic Pirene, sota la direcció del mateix Esteve Albert.
L’obra, d’una duració aproximada d’uns tres quarts d’hora, va ser ambientada amb música del mestre Narcís Bonet i coreografia de Manuel Cuberes. L’estrena va tenir lloc el 1957 per Nadal a la capella gòtica de l’antic Hospital de la Santa Creu de la Ciutat Comtal.
El 14 de desembre de 1963, va ser l’estrena a Sant Vicenç de Montalt, a l’església gòtica, i es va convertir en un referent per a aquesta població, ja que s’hi va seguir representant durant molts anys, amb la participació de tots els habitants i de l’Orfeó Parroquial El Delme.