Tercera etapa d’Infomigjorn
En una època en què els pronoms febles trontollen i les faltes d’ortografia ens envolten tothora, hi ha més articles, debats i opinions sobre llengua que mai. Una paradoxa interessant i alhora sorprenent. És desconcertant que en certs àmbits on hauria de prevaldre una certa formalitat lingüística trobem tertulians amb una fonètica que esfereeix i periodistes que arrosseguen les esses sordes i s’hi entrebanquen. Anem en conferències en què els ponents fan una presentació amb diapositives curulles de faltes i sense cap vergonya, sembla que no se n’adonin que això resta credibilitat al seu coneixement. I mentre en una part de la societat creix la informalitat lingüística, en altres sectors hi ha una lluita aferrissada per defensar el català correcte.
D’iniciatives en favor de la llengua n’hi ha moltes. N’hi ha que tenen un eslògan tan reeixit que s’han convertit gairebé en frases fetes ‘El català correcte, passa’l’. D’altres, més a títol personal, s’ocupen de corregir les errades que es troben a les piulades de Twitter. I de fet, a les xarxes en podem trobar moltes d’iniciatives amb més o menys qualitat lingüística però amb una clara voluntat d’aportar el seu granet de sorra per evitar incorreccions. També cal destacar propostes més comercials com La incorrecta o Faves comptades que ofereixen un marxandatge amb missatges per millorar la llengua o per difondre frases fetes.
De fet, qualsevol iniciativa és benvinguda, tot i que sempre podem trobar-hi els pros i els contres. Però el que és clar és que el català no tan sols amoïna els estudiosos de la llengua, sinó que la inquietud i la voluntat de millora és d’abast social. És per això que fa més d’un mes, quan vam rebre el butlletí setmanal d’InfoMigjorn amb una nota ‘Als nostres lectors’ en què ens anunciaven que es tancava la segona etapa d’aquest butlletí, vam pensar que no podíem restar impassibles davant la fi d’una de les iniciatives de més rellevància que ara mateix vetlla per al bon ús de la nostra llengua.
InfoMigjorn va començar el 2008 amb Eugeni S. Reig al capdavant, pràcticament en solitari. Es publicava un butlletí diàriament que recollia notícies de premsa, articles, ressenyes de llibre, informació sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicació de revistes, etc. sobre llengua catalana. En una segona fase, fou el col·lectiu Xarxa de Mots qui en va prendre el relleu i va decidir reformular la idea original. En aquesta segona etapa, el butlletí passava a ser en PDF i en lloc d’incloure-hi tota la informació, es va decidir fer-ne una tria que inclogués el continguts més interessants o atractius.
La iniciativa que va començar al País Valencià, ha continuat a Catalunya i ara, en una tercera etapa, el relleu es pren a Andorra. Pensem que simbòlicament és interessant que la gerència del butlletí InfoMigjorn es vagi estenent arreu del domini lingüístic. Que sigui una mica com la Flama del Canigó, que no s’apagui la flamarada i que s’espargeixi arreu dels territoris de parla catalana.
Així doncs, a partir del 2019, arriba la tercera etapa d’InfoMigjorn amb novetats però conservant la idiosincràsia del butlletí inicial. Mantindrem el nom i la periodicitat. Sortirà setmanalment i ens servirem dels comptes de Facebook i Twitter per tenir la presència a les xarxes. A més, el butlletí tindrà un format que s’adaptarà a qualsevol dispositiu electrònic. Citant l’expressió de Joan Ramon Marina, és un manera més de fer ‘filologia social’.
Finalment, volem agrair la tasca impagable de tots aquests anys d’Isabel Casadevall, Jordi Palou, Eugeni S. Reig, Ramon Torrents i Xelo Tortosa.