Un acte de justícia
vetllar per una xarxa de serveis de qualitat i adaptats a les necessitats de la societat és una de les principals obligacions de tota administració pública. Des del punt de vista de la salut, dotar-se d’un sistema sanitari que cobreixi l’ampli ventall de situacions que presenta la salut de les persones és la prioritat màxima –juntament amb els serveis socials i l’educació- de qualsevol govern que pretengui assegurar el benestar de la seva gent.
De vegades no anem tan de pressa com la gent voldria i és ben cert que la societat va sempre per davant de les administracions –siguin del color que siguin- a l’hora de detectar necessitats concretes o mancances que, des del punt de vista de planificació a nivell macro, ens poden passar per alt. En altres ocasions, la solució que una administració pot voler donar a una reivindicació concreta no coincideix necessàriament amb allò que reclamen els ciutadans i ciutadanes.
Com us deia, quan parlem de salut, hem de ponderar molt bé com planifiquem els recursos i serveis i hem de tendir, des del meu punt de vista, a compartir esforços amb els territoris de l’entorn. En l’àmbit de la salut són molts els exemples de recursos compartits a través de projectes transfronterers que, per fortuna, han garantit durant molts anys l’accés dels andorrans i andorranes a serveis i tractaments que un estat petit com Andorra, no podia desenvolupar amb garanties. Ho dic perquè, sovint, posar en marxa un nou recurs assistencial no depèn exclusivament de la inversió en diners que requereixi per posar-la en marxa, sinó també dels recursos humans i tècnics que es necessiten perquè aquest compleixi la seva funció.
Val a dir que, en un país com el nostre, avançar en prestació de serveis a partir de recursos propis és molt important des del punt de vista de sobirania i, pel cas que ens ha ocupat aquesta setmana, crec que s’ha fet un pas molt positiu, i un acte de justícia social, amb la presentació de la futura unitat de radioteràpia que, si tot va bé, serà operativa durant el 2020.
Es tracta d’un servei que la societat reclamava des de feia molts anys i que ha calgut dimensionar i encaixar bé dins l’estructura de serveis del SAAS. Un servei independent, connectat amb l’edifici de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell que serà cabdal per atendre tots aquells pacients que ara han de viatjar cap a Tolosa o cap a Barcelona per seguir un tractament molt dur i que s’allarga durant mesos. Unes setanta persones es desplacen mensualment fora d’Andorra a hospitals de l’entorn per tractar-se d’un càncer. Un trasbals per als afectats i també per a les famílies que fan costat als seus éssers estimats en moments tan difícils.
Andorra també està al seu costat. L’esforç que farem és un gest de justícia que ens obliga com a país que vol donar als seus ciutadans els recursos que es mereixen, per dret, i que vol seguir sent un referent en salut al món.