Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Sentència 91-2018 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en la qual es determina la interpretació del terme «plantilla fixa anyal» establert a l’article 44 de la Llei de l’Impost sobre Societats.

Als termes de l’Article 44 de la Llei de l’Impost sobre Societats: 
«Deducció per creació de llocs de treball i per inversions.
1.- Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:
a) El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona d’increment mitjà de plantilla fixa anyal que tingui l’obligat tributari. A aquest efecte només es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislació laboral andorrana. Per la determinació de l’increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l’any que estan contractades en relació laboral per l’obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l’any anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitjà de plantilla s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora». 

Aquesta disposició de dret tributari es refereix a un concepte de dret laboral. En aquestes condicions, les disposicions de dret tributari s’han d’interpretar a la llum de la legislació laboral.
Als termes de l’article 6 del Codi de relacions laborals:

«Classes de contractes segons la durada el contracte de treball pot establir-se:
a)    per temps indefinit o indeterminat
b)    per un termini cert o determinat
c)    per a una obra o un servei concret
d)    per temporada
e)    mitjançant contractes fixos discontinus».

Per conseqüent, el Codi de relacions laborals estableix una distinció entre les persones vinculades a l’empresa per contractes per temps indefinit o indeterminat o per contractes fixos discontinus i la resta de personal vinculat amb l’empresa per un altre tipus de contracte, que forma part de la plantilla temporal.

Aquesta distinció entre el treballador fix i el treballador no fix és confirmada per altres articles del Codi de relacions laborals:
Article 20
«Contractació per a treballs de curta durada
1.- La contractació de treballadors per a activitats de curta durada, que en cap cas no poden excedir 15 dies naturals, s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de declarar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini màxim de les 48 hores següents a la contractació. En el cas de contractar treballadors estrangers, cal declarar-ho al Servei d’Immigració abans que comenci la relació laboral.
2.- Els treballadors contractats per a activitats de curta durada tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que els treballadors fixos».
Article 116

«Representació dels treballadors contractats no fixos (la negreta és nostra).
Els treballadors vinculats per contractes de durada determinada estan representats pels delegats que s’estableixen en aquest títol conjuntament amb els treballadors fixos de plantilla».
En aquest sentit, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia determina que el terme «plantilla fixa anyal» en el sentit de l’article 44 de la Llei de l’Impost sobre Societats s’han d’interpretar excloent tots els contractes de caire temporal (v. l’article 6 del Codi de relacions laborals, citat més amunt).