Més enllà del ‘cas BPA’, els nostres drets
No es tractava del cas BPA. La insistent demanda al Govern, per part dels Liberals, perquè donés explicacions públiques sobre les suposades irregularitats en la tramitació i realització de la comissió rogatòria que l’Estat Espanyol que va efectuar en les dependències de l’ambaixada, no era per intentar culpabilitzar a ningú, ni tan sols preteníem intervenir en res que estigués judicialitzat. No anava per aquí la cosa.
Del que tractava la nostra pregunta era de la protecció dels drets de tots, dels meus drets com a ciutadana i també dels teus, de tots.
Que algú d’un país veí entri a casa nostra a recopilar dades sense el control judicial pertinent vol dir que ningú sap quines dades van obtenir. Vol dir que les dades de qualsevol de nosaltres es van poder copiar, regirar, o vés a saber què; ja que ningú ens pot garantir que no fos així. Per molt petita o remota que pugui ser la possibilitat que un fet així hagi passat, el Govern s’ha de preocupar de clarificar la situació, o com a mínim, de donar una resposta coherent que ho desmenteixi i ens tranquil·litzi a tots.
Però no, el Govern prefereix atacar. Ens ataca a nosaltres, ataca al mitjà de comunicació que va publicar les dades i, a més, té la barra –impressionant– de mencionar amb nom i cognoms a aquells, que al capdavant d’una complexa resolució bancària van prendre les millors decisions possibles en el pitjor dels moments, com si això expliques alguna cosa.
És vergonyós voler desviar l’atenció d’aquesta manera quan la responsabilitat de la gestió d’una comissió rogatòria recau sobre el Ministeri d’Interior i Justícia i no sobre els gestors de BPA. En definitiva, des de Govern ataquen a tothom i en comptes de deixar-nos a tots més tranquils, el que fan és accentuar la nostra preocupació.
No es tractava de si qui va publicar les notícies va ser un diari digital poc popular pels demòcrates, tot i que mig país el llegeix; ni tampoc que la notícia pogués ser tendenciosa, no senyors de DA. Es tractava que la generació del més mínim dubte sobre el procediment emprat en l’obtenció de les dades ens deixava al descobert, i com ja s’ha dit -i vull reafirmar- significaria un atac directe a la nostra sobirania i al nostre Estat de Dret.
I no, tampoc es tracta dels accionistes majoritaris de BPA sinó que la possible manca de rigor en tot el procediment podria tenir conseqüències terribles per a Andorra, moltes més de les que ja ha tingut.
La Declaració dels Drets de l’Home és constitucionalment vigent a Andorra. Però tristament cada cop sembla molt més difícil identificar els nostres drets entre tanta confusió. Ni tan sols la classe política, en la qual m’incloc, semblem capaços de diferenciar entre allò que és bàsicament inalienable del que és una aparença legalista però totalment buida de contingut.
Senyors de DA, no es tractava dels interessos de ningú sinó dels interessos de tots. Però, lamentablement, sembla que ningú defensarà els interessos de tots, del país i de la seva gent, perquè malauradament ni tan sols ho han volgut entendre.