Va passar fa aproximadament sis mesos i ara ha tornat a passar. Wikileaks acaba de penjar a la xarxa quasi 400.000 documents que demostren que el gegant de la guerra justiciera, Estats Units, també ha comès crims de guerra en la seva llarga estada a l’Iraq. Si al juliol es feien públics per primera vegada uns 70.000 documents que demostraven les actuacions reprovables durant la guerra a Afganistan, aquest cop el nombre de proves documentals és encara molt més gran.

Ja s’ha parlat molt de Julian Assange, creador de Wikileaks, i dels seus interessos més o menys confessables. La realitat però, és que el seu argument de base, que no és altre que donar a conèixer la veritat, es troba confirmat quan hom pot constatar que tot allò que publica és autèntic.

Aquesta vegada la seva difusió ha comptat no solament amb el suport divulgatiu dels mitjans més reconeguts sinó també amb un espai i programa –amb el nom Irak Warlogs– específicament creat al web de periodisme digital owni.fr per facilitar l’accés, la comprensió i el comentari de tot allò presentat.

Cal dir que la utilització de xarxes com twitter per part de wikileaks ja deixava albirar fa uns quants dies que estaven a punt de fer una acció contundent; el Govern americà ja havia començat a escalfar motors, amb un equip de més de 120 persones, curosament seleccionat, a punt per endegar mesures pal·liatives si esqueia. Malgrat aquesta preparació la reacció nord-americana ha estat força derisòria de moment, limitant-se a reconèixer alguns fets però sobretot acusant wikileaks de posar encara més en perill la seguretat nacional front a possibles atacs d’integristes islàmics.

Un dels debats que s’ha generat és si cal divulgar la veritat a qualsevol preu –potser al preu de vides humanes–, malgrat pocs es plantegen si els crims de guerra s’han de tolerar encara que ja hagin costat vides humanes.

Sembla que la ignorància és el camí més encertat cap a la comoditat del desconeixement d’aquelles coses que ens podrien torbar...

http://escriuresenseinterrupcions.blogspot.com

Per a més informació consulti l'edició en paper.