Francesc Guillaumet Periodista

Un estudi de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic augura un futur incert per la muntanya. D’entrada vaticina que la temperatura augmentarà entre 4 i 7 graus a finals d’aquest segle i que el gruix mitjà de la neu a cota 1.800 es podria reduir a la meitat. També apunta que la permanència de l’or blanc a les nostres muntanyes podria reduir-se fins a un mes. Per totes aquestes raons, els impulsors de l’estudi fan una sèrie de recomanacions perquè l’economia i el paisatge tinguin temps per adaptar-se a la nova situació, que no és poc.

Anem a pams. Des que el món és món els períodes de glaciacions i els canvis climàtics han estat a l’ordre del dia. La mateixa desaparició dels dinosaures que poblaven la terra fa milions d’anys o l’extinció de l’home de Neandertal, que durant molts anys va conviure amb l’Homo sapiens, són exemples del que ha anat passant a la història de la humanitat. És més. Les societats de caçadors-recol·lectors s’havien d’anar adaptant als canvis que experimentava el medi si volien afrontar amb garanties la supervivència de l’espècie. 

A diferència d’ara, ni neandertals ni Homo sapiens comptaven amb la sofisticació que ha adquirit la humanitat en els nostres dies. És a dir, que ni ells tenien estudis que els poguessin alertar dels efectes d’un canvi climàtic ni comptaven amb cap altra mesura per experimentar els imprevistos que s’esdevenien que la pròpia observació de l’entorn.

Per això, tot i la preocupació que pugui generar en alguns àmbits l’estudi donat a conèixer per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, ara per ara comptem amb les eines que poden servir per afrontar amb garanties aquest futur incert que presenta l’anàlisi. D’entrada, el món de la neu és el que s’hauria de mirar amb més atenció aquest estudi per preveure models de futur en els que passés (hipotèticament) el que diu l’informe. Amb aquest punt de partida es podrien començar a dissenyar estratègies per fer front a un futur a mitjà i llarg termini on nevés menys i on el gruix de la neu a les cotes per damunt dels 1.800 metres no fos el d’ara. 

Temps hi haurà per poder dissenyar altres estratègies per dissenyar una oferta turística que tingui en compte totes aquestes variables i on es puguin dibuixar escenaris de futur que han de revertir en un potencial turístic tant o més sòlid que el d’ara. D’entrada, si això s’acaba materialitzant, la innivació haurà de guanyar pes en les estratègies de les estacions d’esquí alpí en un marc on l’aigua cada vegada serà més necessària. I això, en el cas que no escassegi per les noves circumstàncies, no ha de ser pas un problema tenint en compte que països com Àustria recorren a aquesta fórmula en el 90% de les seves estacions mentre que a Espanya aquesta xifra no arriba al 30%, segons recordava aquesta setmana a La Vanguardia el president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya, Aureli Bisbe. En tot cas qui s’hauria de posar més les piles d’ara endavant són les estacions d’esquí de fons, que són els llocs on a priori no s’inniva i per tant han de confiar en les condicions meteorològiques per poder brindar una bona campanya.
L’estudi, però, no només parla de la neu sinó d’altres imponderables que caldrà tenir en compte d’ara endavant per planificar el futur. I és que els signants d’aquesta previsió a llarg termini, que ha tingut ampli ressò tant a la premsa nacional com a la local, analitzen punt per punt tots els factors que caldrà tenir en compte d’ara endavant. 

A més de predir períodes de sequera i avingudes d’aigua sobtades també donen algunes claus a tenir en compte, com els canvis que les noves circumstàncies, en cas de materialitzar-se d’ara a final de segle, comportarien pel món de l’agricultura i de la ramaderia. D’entrada, expliquen que a causa de l’increment de les temperatures els cultius de la vinya i l’olivera, fins ara ben minsos a l’àrea del Pirineu, tindrien un clima més favorable en un lapse de temps no massa llunyà. I això sol ja és una bona notícia per totes les empreses que es dediquen a fer vins d’alçada, que en els darrers anys han començat a adquirir una gran notorietat al mercat vitivinícola precisament per la seva idiosincràsia. 

La vinya al Pirineu, però, no era quelcom aliè a l’àrea geogràfica de les nostres muntanyes durant l’Edat Mitjana. I això ho vaig poder aprendre arran d’una jornada tècnica a la Fira de Sant Miquel de Lleida quan ho va ressaltar, precisament, una petita empresa que es dedica a fer vi als peus del Monteixo, molt a prop de la ruta que dóna entrada a la Pica d’Estats. Ressalto això perquè no és pas tot negatiu en aquest informe conegut a principis de la setmana passada. Només cal que tots els actors del territori, siguin polítics, empresarials o socials, es posin en marxa per començar a dissenyar estratègies de futur tenint en compte que el clima, com ha fet durant tota la història de la humanitat, pot començar a ser diferent del que coneixíem fins ara. 

Al capdavall, com deia a l’inici d’aquest article, la nostra sort és que comptem amb una societat avançada que té prou recursos analítics, tecnològics i de coneixement per fer front a les situacions que presenti l’esdevenir. I és que a diferència de les societats de caçadors-recol·lectors de la prehistòria ara estem preparats per afrontar aquests (i més) canvis amb garanties de futur. 
Periodista