Salvador Balcells

Amb la normativa fiscal andorrana, hi havia un tema que havia quedat ajornat: que passava si es volia reorganitzar un patrimoni?
Doncs passava que no havent una regulació especial, aplicava la tributació general. I això suposava poder haver de tributar per tots els impostos vigents: l’impost de societats, l’impost de la renda de les persones físiques, l’impost de la renda dels no-residents fiscals, l’impost general indirecte, l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, ...

En definitiva: que simplement organitzar -no pas vendre- un patrimoni propi, podia costar tants diners en impostos, que la fiscalitat era un aturador real per l’execució de les esmentades operacions, i un greu inconvenient per millorar la dinàmica i l’organització de la pròpia economia andorrana.

Afortunadament, encara no fa un any que es va aprovar la llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial per solucionar aquesta problemàtica. I com ha succeït amb les noves lleis fiscals andorranes, no només s’ha adoptat un model similar al de països veïns, sinó que a més d’adaptar-lo a les circumstancies pròpies del Principat, s’ha sabut aprofitar per fer un redactat millorat i més modern.

Entre les operacions que recull la nova normativa destaquem:

-Les operacions de fusió: que inclouen l’absorció de societats participades, l’absorció de societats dominants i la fusió de societats sense prèvia relació accionarial entre elles. 

És a dir: la normativa inclou totes les modalitats de fusió sense fer restriccions en funció del tipus de que es tracti. 
Aquesta operació és perfecte, per exemple, per eliminar societats sobrants i simplificar estructures, o per crear grups societaris més potents i competitius. 

-Les operacions d’escissió: s’admet tant a l’escissió total com a la parcial, l’adjudicació en proporcions diferents (en definitiva, la transmissió de part dels actius d’una societat a un soci o a un altre) si el que s’adquireix és una branca d’activitat o hi ha una determinada afinitat familiar i de participació mínima entre els socis.

Això vol dir que, per exemple, una societat podria partir-se en dues noves, adjudicant a cadascú dels antics dos socis una de les noves on dins hi haurien els actius de la dividida. 

És doncs una opció perfecte, per exemple, en planificacions successòries o divisions entre socis.

-Operacions d’aportació per societats: que poden ser una branca d’activitat, o elements patrimonials o accions en un capital social que representin un 5% d’aquest capital social.
És una operativa pensada especialment per aportar elements d’una societat a una altra.

-Operacions d’aportació fetes per persones físiques: que poden ser una branca d’activitat econòmica (és a dir, un negoci), elements patrimonials afectes a una activitat, accions en un capital social que representin un 5% d’aquest, o bens immobles no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica.

Seria l’opció ideal per donar forma societària a un negoci individual o a determinants elements no afectes però que es volen integrar dins d’una societat ja existent.

-Operacions de bescanvi de valors: per les quals una societat aconsegueix la majoria d’una altra, a canvi d’atribuir als seus accionistes valors de la primera societat.
Perfecte per operacions de joint venture.

-Operacions de devolució d’actius o bens immobles d’ús residencial per part dels socis, amb la finalitat de tornar a adjudicar bens titularitat de societats però utilitzats en realitat pels socis de forma particular, a aquests últims.    
És una regulació molt original que resulta òptima per desfer situacions anacròniques i forçades, on immobles d’ús personal dels socis estan situats dins una societat, quan el normal és que el propietari sigui directament la persona que en fa l’ús.

En definitiva, cada operació d’aquestes, permetrà reorganitzar el patrimoni personal o empresarial com es vulgui, quasi sense límits, eliminant empreses, agrupant actius, separant activitats, tornant a ser propietari d’immobles que en un moment donat es van a aportar a societats però que son d’ús particular dels socis, ...

Com es fàcil deduir, totes les operacions exposades suposaran un intercanvi de titularitats de bens, immobles, accions i participacions, ... que en principi podrien comportar una elevada tributació. 

Doncs no: amb caràcter general el règim fiscal especial regulat per la Llei 17/2017 determina que aquestes operacions no s’integraran a la base de tributació de l’impost de societats, ni a l’impost de la renda de les persones físiques, ni a l’impost de la renda dels no-residents fiscals, ni estaran subjectes a l’impost general indirecte (sense que a més a més la seva aplicació afecti al règim de deducció de l’IGI de les societats o persones que les realitzin), ni a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, ni a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, sent per tant una operació que busca allò que s’anomena neutralitat fiscal.

Aquest principi de neutralitat fiscal, a més a més de regular la no tributació també suposa:

-El manteniment del valor fiscal i de l’antiguitat dels elements afectes a les operacions esmentades

-La subrogació dels adquirents en els drets i obligacions dels transmitents, incloent les bases de tributació negatives

-L’eliminació dels avantatges fiscals del règim quan l’objectiu principal de l’operació no sigui la reestructuració o la racionalització de les activitats sinó el frau o l’evasió fiscal. 

Aquest règim és voluntari; la seva aplicació exigeix una comunicació prèvia a l’Administració tributària on entre altres dades cal assenyalar si es renúncia o no al mateix. A més, aquesta comunicació s’haurà d’aportar davant el notari que autoritzi l’escriptura.
En definitiva: Andorra disposa ja d’un instrument modern que permetrà en el futur que tots els grups personals o empresarials s’organitzin com vulguin sense que els costos fiscals de l’operativa jurídica hagi de suposar cap impediment.