A propòsit dels 15 anys
Hanna Arendt, filòsofa política alemanya d’origen jueu, i de les més influents del segle XX, va contraposar en la seva teoria de la ciutadania la figura del ciutadà amb la figura del burgès. Un ciutadà és un home o una dona que participa activament en els assumptes humans, un co-dirigent de la ciutat. Són les persones que posseeixen la experiència de la llibertat política.
En els seus estudis, Arendt destacava de la època clàssica dels grecs la diferència entre vida privada i vida pública. La primera es centrava en la llar i la feina, mentre que la vida pública era les accions entre els ciutadans, tota la xarxa de relacions i comunicacions entre ciutadans constituïa la vida política, l’àgora formada per els actes i les paraules. En aquest sentit, els que només treballaven sotmesos a la vida privada de la llar i la feina, els que tenien interdit l’accés a la polis, són precisament els que no tenien dret a l’exercici de la paraula. Conclusivament, en la ciutat grega, l’organització política dels ciutadans és l’espai d’actualització de la llibertat i de la paraula.
D’aquests estudis, Arendt afirmava com la ciutadania és la que manifestava l’identitat entre els grecs, la pertinença a una ciutat, a una comunitat política. Ser ciutadà significava ser una part, on no hi ha divisió entre els governats i els governants.
Per tant, per a ser ciutadà és inherent tenir els drets polítics per exercir com a tal. Fa més de quinze anys vaig participar com a membre d’IDN en la proposta per rebaixar de vint-i-cinc a vint anys per poder obtenir la nacionalitat. La setmana vinent es valorarà al parlament l’oportunitat de disminuir a quinze anys.
Al meu entendre aquest pas és absolutament necessari per donar peu a una major integració de la societat andorrana. Amb una població que ha tingut en els darrers decennis una rotació del 25% de la població cada cinc anys, és francament necessari estabilitzar la societat dotant d’un accés més natural a la nacionalitat andorrana. Convindria recordar que el Consell d’Europa estableix en un màxim de deu anys el temps per atorgar la nacionalitat.
Per a més informació consulti l'edició en paper.