• Demà se celebren les setenes Trobades Culturals Pirinenques a la Seu d'Urgell

Aquest dissabte, 23 d’octubre la fira d’Andorra la Vella, avui ja de mostres i multisectorial, es trobarà realitzant una nova edició. Canillo i la Seu d’Urgell les han celebrat una setmana abans i Organyà la celebrarà al novembre. Tradicionalment Encamp, Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria, així com Acs les Tèrmes, Les Cabanes, Foix, Tarascó, Vic de Sòç i Salàs han representat punts de trobada econòmica, social i cultural importants per Andorra i tot el seu entorn geogràfic immediat.

Aquest mateix dia, a la Seu d’Urgell, a més del seu habitual mercat dels dissabtes, s’hi faran les 7enes Trobades Culturals Pirinenques, autèntica fira cultural pirinenca itinerant. Si el 2004 es feren les primeres a Sant Julià de Lòria, el 2005 es feren a Esterri d’Àneu, el 2006 a Organyà, el 2007 al Pont de Suert, el 2008 a Ripoll i el 2009 a Berga.

Com a bona fira és oberta a tothom durant tot el dia a la sala d’actes de St. Domènec, a la vora de la Catedral. S’hi exposaran una gamma extensa de productes en forma d’idees i reflexions que ens presentaran de l’ós perseguit a l’ós seguit, l’astronomia a la Cerdanya, nous usuaris per a antics camins, la restauració d’esglésies, Ripoll abans de Vic, els licors artesanals, els bisbes constructors, el sòl industrial al Pirineu, Queralps i la vall de Ribes, el parc astronòmic del Montsec, la capital de la cultura catalana 2011 a Escaldes-Engordany, el recercat o la cultura local, el Pirineu l’any 2050, les publicacions científiques digitals, l’entorn del Pirineu, Sant Sadurní de Tavèrnoles, la premsa escrita a l’Alt Urgell, les dones a les comarques de muntanya, la forma urbana amb 1.000 anys d’història, els monestirs de fa mil anys, la Vall de Tost, la comunicació de l’església, l’activitat industrial a Organyà, les revistes de distribució gratuïta, la relació més enllà de les fronteres, els camins, el desenvolupament estratègic del Pirineu, el turisme un objectiu pirinenc comú, l’arqueologia a l’Alt Urgell i el mecenatge cultural.

Tot sota l’empara del lema Pirineu, 1.000 anys després. Una manera particular de reivindicar l’acció de cara al futur tot recordant l’empenta de St. Ermengol. Una bona ocasió, no ho dubteu, per a trobar-se i per a deixar-se sorprendre. I com en tota bona fira una excusa per a fer un vol i tornar a casa amb la satisfacció d’emportar-nos el sarró ple de quelcom de bo, exclusiu o excepcional.

Som terra de fires, firaires i firandants, de mercats i mercaders. És una manera de ser i de fer. Ben segur que no casual i que mostra el grau de dependència i de lligam de la vila o ciutat organitzadora amb el territori de l’entorn que encapçala i de voluntat d’exposar i presentar-se front als altres territoris amb tot el potencial propi. És una mostra o expressió cultural. I la cultura no en pot ser absent.

Si d’ençà fa 1.000 anys s’estan bastint ponts per comunicar millor els territoris ens cal crear ponts culturals que ens enllacin mentalment. Hi trobareu també materials de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, del Centre d’Estudis Ribagorçans, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, de l’Institut d’Estudis Aranesi, de l’Institut d’Estudis Ceretans, del Pirineu Fòrum-Depana i de la Societat Andorrana de Ciències en el seu estand o parada conjunta. I s’espera que s’hi afegeixin els Amics de Besalú. Com va escriure Joan Ganyet el 2002, «La Seu i Andorra es necessitem mútuament, es complementen». I avui es pot dir que aquesta necessitat i complementarietat és real i vàlida per a tot l’entorn immediat a cada territori pirinenc i en definitiva per a tots els territoris pirinencs que volen obrir-se.

L’ajuntament de la Seu d’Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, el Mil·lenari de St. Ermengol, l’IECAU, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut per al desenvolupament de la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Diputació de Girona i el Govern d’Andorra avalen el projecte...

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.