Antoni Pol i Solé Arquitecte

En les resolucions d’Institucions en el punt 3. Els Països Catalans i les institucions, es determinà Cadascun dels Països Catalans ha de poder assolir la institucionalització de l’autogovern i la capacitat d’organitzar-se segons les seves necessitats. Així mateix cal preveure la possible coordinació de serveis i administració per a resoldre problemes comuns dels Països Catalans en la perspectiva d’una major articulació. El procés d’articulació només es podrà produir amb la lliure i la plena decisió de cadascun dels països tot salvant-ne llur personalitat.
El Manifest de la Cultura Catalana final, determinà :
1-Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur.
2-Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans...
3-Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa de reivindicació cultural nacional.
Andorra hi participà.
El 1978 aparegué el volum Els Països Catalans dins Dolça Catalunya, gran enciclopèdia de temàtica catalana d’EMSA. Aquest any també la revista Nous horitzons publicà els números 47-48 dels mesos octubre-novembre sobre Fet nacional i Països Catalans. Igualment aquest mateix any, l’aprovació de la Constitució espanyola obrí el cicle de  l’estat de les autonomies i prohibí la federació de les comunitats autònomes i  la vindicació política del concepte passà a ser marginal.
El 1983 començà a emetre TV3. El 1984 aparegué el setmanari valencià El Temps. Ambdós ajudaren a recuperar un espai cultural i lingüístic propi dels Països catalans.
El 1987 en el segon Congrés internacional de la Llengua Catalana, la denominació quedà més diluïda , apareixent en els textos escrits 3 vegades en els discursos d’Antoni M. Badia i Margarit, i 28 vegades en els textos de cinc de les set àrees científiques. En tots els discursos polítics però no hi aparegué ni un sol cop, substituïda per països de llengua catalana, terres de parla catalana, territoris de parla catalana, comunitat lingüística...
Andorra hi participà.
El 1992 es publicà la Geografia General dels Països Catalans, d’Enciclopèdia Catalana SA.
El 1992 el Diccionari Històric de Catalunya (Ed. El Punt) en la definició de Països Catalans, feu exclusió de l’Alguer tot i reconèixer que formava part de la comunitat lingüística catalana.
El 1996 aparegué Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
El 1999-2000 el tercer Congrés de Cultura Catalana tractà el tema de Països Catalans i normalització cultural.
A partir dels anys 2000 es multiplicaren els actes i les reflexions teòriques a l’entorn del concepte de països catalans però de manera dispersa o inconnexa i es podria dir sense consens bàsic sobre el concepte i les seves possibles significacions i així el terme fou emprat en totes les seves possibles grafies i amb totes les possible connotacions.

Així el 2002 l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitzà les terceres Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, o el 2013 la revista Mirmanda en el seu número 8 tractà el tema Els Països Catalans. Assaig.
El tractament donat en la Gran Enciclopèdia Catalana, al llarg dels seus primers 34 anys, és simptomàtic d’aquesta falta de definició conceptual coherent i mínima, concreta i acceptada prèviament i àmpliament.
L’any 1978 apareix el volum 11 (Orq-Por) i en aquest es definí «País com a unitat fisiogràfica física o paisatgística» i «territori propi d’una ètnia determinada...el País Basc...el País de Gal·les, els Països Catalans, etc...».
I es defineixen els Països Catalans com a País que ocupa la part oriental de la península Ibèrica, a llevant d’una línia M-S de longitud... El concepte d’un país que aplega la nació catalana, és a dir el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana...Però la dualitat del nom de Catalunya com a designació d’àmbit nacional i com a nom del Principat...(ha fet que) hom cerqués un altre corònim...deixà de tenir vigència la corona catalano-aragonesa (o Corona d’Aragó), nom que cobrí fins aleshores, en part, aquesta necessitat...s’ha modificat el concepte territorial al qual s’aplica, que si per als primers autors coincidia amb les terres de llengua catalana s’ha concretat en una realitat geo-històrica més compacta. Hom ha exclòs l’Alguer....i ha inclòs les terres de parla occitana de la Catalunya pirinenca i...les de parla castellana-aragonesa del País Valencià lligades històricament amb el bloc territorial continu de parla catalana...
Així doncs es dedicaren a Països Catalans un total de 92 línies de text, introduint diversos conceptes, del temps passat i actual, excloent l’Alguer i incloent la Vall d’Aran. En aquesta primera referència s’hi dediquen 70 pàgines, mentre que el País Valencià es definí en 35 línies i s’hi dedicaren 31 pàgines.
El primer suplement, del 1983, inclogué les dues entrades amb  tres pàgines cadascuna.
El segon suplement, de 1989, mantingué les dues referències amb dedicació a ambdues de quatre pàgines d’actualització i al final es presentaren unes estadístiques comparatives dels Estats, Territoris del món com els Països Catalans on es presentaren dades sobre les Comarques, els Municipis i els Recursos Econòmics de les Illes Balears, el Principat de Catalunya i el País Valencià.
En el tercer suplement, de 1993, s’actualitzà el País Valencià amb dues pàgines i les estadístiques finals abastaren Estats del món, Ciutats del món, Comarques dels Països Catalans (Balears, Principat de Catalunya i País Valencià) i Municipis dels Països Catalans.
En el quart suplement, de 1997, s’actualitzà el País Valencià en una pàgina i les estadístiques finals compararen els Estats i territoris del  món, la Unió Europea, les Comunitats espanyoles de l’estat espanyol i els Països Catalans (Andorra, Illes Balears, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent i País Valencià)
En el cinquè suplement, del 2001, s’actualitzà el País Valencià amb dues pàgines i les estadístiques finals es presentaren comparant els Estats del món, la Unió Europea, les Comunitats Autònomes i els Països Catalans (Andorra, Illes Balears, Catalunya, Catalunya del Nord, Franja de Ponent i País Valencià).
En el sisè suplement, del 2005, s’actualitzà el País Valencià amb dues pàgines i les estadístiques finals es mantingueren igual que pel número anterior.
En el setè suplement, del 2009, s’actualitzà el País Valencià amb una pàgina i les estadístiques finals es mantingueren igual.
En el vuitè suplement, del 2012, s’actualitzà el País Valencià en dues pàgines i les estadístiques finals es mantingueren igual.