La irresponsabilitat de legislar
Fa dies que parlem del volum legislatiu acumulat en les comissions del Consell General. Legislar és una responsabilitat i fer-ho amb presses pot tenir series conseqüències. Sense cap dubte, la nostra obligació fins a la dissolució del Consell General –tot sembla indicar que serà el pròxim mes de febrer– és fer la feina que se’ns va encomanar, només faltaria. La queixa que mantenim és que la legislatura s’acaba i el Govern de DA no pot pretendre que ara tramitem ràpid i corrents tot allò que no ha fet amb prou temps. Això, vull que quedi clar, no és culpa dels membres de l’oposició.
El treball legislatiu s’ha convertit en els últims anys en una cursa sense final. Legislem absolutament sobre tot i la sensació és que encara sembla que ens deixem coses. Abans d’entrar a formar part de l’arc parlamentari jo ja creia que es legislava massa i massa ràpid, ara ja no és una opinió personal sinó una realitat amb la qual em topo cada dia.
La majoria de la població no sap tot el que passa a tràmit parlamentari que, com he dit, és molt. Però sí que estan convençuts que això els complica la vida perquè cada dia ho burocratitzem més tot en lloc de simplificar-ho.
S’ha d’entendre que no hi ha un temps estàndard en relació a la dedicació que cada text legislatiu requereix per ser treballat. Hi ha qüestions complexes de gran incidència en la població que no poden ser tractades en quinze dies, en algunes estem més de sis mesos i fins i tot un any sencer. Aquest és el cas de les lleis laborals. Necessitem assessorar-nos bé, parlar amb els actors implicats i fer propostes de millora d’un text llarg i complex. Com a membre implicat puc dir que les lleis laborals seran aprovades a temps i, segurament, amb un ampli consens com a conseqüència de la feina feta i de l’esforç dels membres de la comissió en trobar el màxim equilibri i utilitat en el seu contingut.
Però com podrem aprovar altres textos d’igual envergadura en tan sols els dos mesos i escaig que queden d’aquest període de sessions? Sincerament, crec que seria una gran irresponsabilitat no dedicar el temps que requereixen perquè siguin unes bones lleis, útils i que donin resposta a allò pel qual s’han elaborat.
DA no pot oblidar que en l’anterior legislatura disposava d’una majoria absoluta aclaparadora. Les discussions es quedaven a casa i podien fer passar tot el que volien. Ara el Consell General està molt més segregat i ells no tenen el suport dins la cambra del qual van gaudir amb anterioritat. És cert que continuen sent els directors de l’orquestra i no necessiten el nostre suport. Però no comptar amb la resta de grups per treballar les lleis en comissió amb un temps raonable per estudiar-les i esmenar-les implicaria que DA tira pel dret, deixant-nos de banda a tota l’oposició. Cosa que voldria dir que governen per uns pocs i no per tothom com no s’han cansat de repetir. Sincerament, espero que això no passi i que entre tots ens donem el temps necessari per aconseguir uns textos legals dignes i sense errades. No fer-ho seria una gran irresponsabilitat.