Casa meva, el meu temple
Doncs sí, curiosament, en aquesta ocasió us vull parlar d’aquesta frase que sempre he sentit i amb la qual m’identifico plenament. I és que casa meva és el lloc on millor em sento, el meu refugi, el meu paradís particular, la meva inspiració, el lloc on neixen els meus somnis.
Una de les meves majors aficions, com ja haureu deduït dels meus articles sobre algunes de les escapades que acostumo a fer sovint, és viatjar. Però, al contrari que moltes altres persones que es queixen de la volta i desitgen unes llargues vacances, jo calculo la duració del meu viatge i quan acaba estic desitjant tornar al meu lloc, a la meva vida la qual m’encanta, perquè estimo el que faig i, especialment, a casa meva. Enyoro els meus menjars, les meves petites migdiades i les llargues lectures en la meva butaca, el meu matalàs… Seguir amb els meus somnis.
Però per aconseguir que la meva casa sigui aquest espai vital que tant enyoro i em fa sentir feliç i segura segueixo una sèrie de pautes que fan d’ella un lloc tranquil i confortable. La primera és que intento no acumular coses. Veure les coses desordenades i brutes em fa sentir molt neguitosa i estressada. Així que netejo, llenço les coses que ja no em serveixen o que no m’agraden, deixo espai en la meva llar i al temps en la meva vida perquè entrin coses noves, nous projectes que em facin viure en contínua evolució. Mai guardo res que no em faci sentir feliç. Ah! I no cal que mai ens oblidem de ventilar bé la nostra casa. Cada matí, quan em llevo del llit, obro totes les finestres i deixo que corri i es renovi l’aire, així em carrego d’energia.
Per continuar està el meu raconet privat. Això em fa molt feliç! No gran cosa. Una butaca de lectura amb la seva manteta i els seus coixins, un àlbum de bons records, unes espelmes, música relaxant, una petita prestatgeria amb unes quantes fotos del passat que em porten uns records excel·lents i és més que suficient per poder pensar en les meves coses, relaxar-me i descansar la meva ment en moments de més estrès.
Per acabar, hi ha les plantes. Jo no podria viure sense les meves plantes. Donen vida, color i oxigen a casa meva i tenir-ne cura és una altra de les meves tasques preferides i més relaxants. A més, les nostres plantes alliberen vapor d’aigua el que ens ajuda a mantenir les vies respiratòries netes i evita la sequedat de la pell. I es veuen tan boniques! La felicitat que em proporciona aquest últim factor de la seva bellesa ja és suficient per tenir-les i cuidar-les amb molta cura. Ah! I recordeu sempre que la veritable felicitat acostuma a trobar-se en les petites coses.