Midorexia?
El fet de veure ja fa uns dies a Antena 3 el documental de Jordi Évole Fins als cent anys i més enllà, em va fer reflexionar sobre com ha augmentat l’esperança de vida en els darrers anys. I de resultes d’això, la pregunta que crec que caldria fer-se seria quan arriba realment la vellesa? Perquè si vivim més anys haurem de mantenir-nos en un millor estat físic i mental per poder gaudir-los. Tenir una edat ja no és el que era. Les conegudes com a etapes de la joventut, edat adulta i vellesa s’han anat allargant marcades per la feina, l’accés a l’educació i la millora de l’alimentació.
Així, actualment, diuen que l’edat de 50 anys es correspondria, més o menys, amb els 30 d’abans en termes de joventut ja que els cicles vitals han sofert un gran canvi. De fet, amb 40 anys s’està en ple procés de desenvolupament personal i en arribar als 50 es comencen a gaudir els èxits assolits, alhora que es generen nous projectes personals i professionals. Però, per aconseguir això cal sentir-se emocionat i motivat per viure aquesta segona etapa de la nostra joventut, com l’anomenarem a partir d’ara, en que els nostres fills ja han crescut i estem lliures de càrregues per viure dedicats a nosaltres mateixos. Recórrer aquesta part de la nostra vida amb mirada positiva és la clau per treure-li el millor partit i prendre els canvis de manera creativa. Afirmar els vincles o generar-ne de nous i viure sanament és una bona part de l’estratègia per aconseguir-ho.
Aquesta segona joventut, també ha convertit aquest sector de la societat en un gran consumidor de productes de bellesa, salut, moda i tecnologia, fet que ajuda a que s’esvaeixin els límits entre les generacions.
Així, la midorexia es defineix com «la creença que no només es pot ser atractiu per sempre, sinó que, de fet, l’edat ens converteix en persones encara més seductores». I, en realitat, encara que el nom soni a una malaltia psicològica, llevat que ratlli en l’obsessió per mantenir una eterna joventut impossible d’aconseguir, jo la veig com una bona alternativa per gaudir d’una vida plena, ja que gràcies a aquesta actitud deixem de fixar-nos en la nostra edat i optem per viure, vestir, menjar, viatjar, i fer esport d’acord amb els nostres propis interessos, sense deixar-nos portar per sentències caduques que tendeixen a encasellar i vincular la data de naixement amb tot un ventall de condicionants sempre restrictius per a la persona. Com a conclusió, dir que la fórmula adequada per a aquesta segona joventut sembla ser, doncs, portar roba adequada al nostre cos i que ens agradi; cuidar la nostra alimentació i fer esport; allunyar l’estrès i mantenir una actitud positiva davant la vida, i continuar tenint molts projectes laborals i personals que ens facin viure i sentir-nos plens.