Francesc Guillaumet Periodista

No deixa de ser curiós que fos després de presentar les credencials al copríncep Joan Enric Vives que l’ambaixador d’Espanya anunciés que cap a l’abril ja estaria a punt el sistema GPS que ha de permetre que l’aeroport d’Andorra-la Seu pugui operar amb condicions climatològiques adverses. I encara que Àngel Ros acabava d’estrenar el càrrec i que és previsible que apreti l’Agència Estatal de Seguretat Aeroportuària perquè posi fil a l’agulla, a hores d’ara ja es pot dir que la instal·lació d’aquest sistema d’aproximació a la pista ja ha fet mèrits per competir en igualtat de condicions amb aquella frase que diu: «Sembla l’obra de la Seu».
Però anem a pams. Deia que és curiós que Àngel Ros s’hi referís després de visitar el copríncep episcopal perquè l’expressió popular, consultats els medievalistes pertinents, es remunta a l’època de la construcció de les catedrals. En aquella època, però, era més comú el nom de Seu per referir-s’hi i de la demora que patien la majoria de construccions d’aquestes característiques en va sortir la frase feta de semblar «l’obra de la Seu». Arribats en aquest punt miro l’hemeroteca i em remunto a l’estiu de l’any passat. El llavors ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, es van reunir a Madrid per parlar precisament d’aquest tema. Es van al·legar raons de seguretat per justificar el calendari i es van emplaçar a continuar treballant «de manera coordinada i intensa» en aquest novedós sistema d’aproximació per GPS en un aeroport situat en una orografia complicada com la que envolta aquesta infraestructura.
D’entrada, com que no sóc enginyer, no puc fer un raonament tècnic sobre la demora però com a periodista sí que em sorprèn que tardi tant a fer-se efectiu aquest sistema. Tant difícil és? No s’ha fet mai en la història de l’enginyeria aeronàutica un sistema d’aquestes característiques en cap lloc del món? En ple segle XXI i amb els avanços tècnics dels que gaudim està justificada tanta parsimònia? Són preguntes que em faig (segurament també es fan molts andorrans i veïns de la Seu) al veure com un aeroport que podria donar servei a un país com Andorra i a part dels Pirineus funciona al ralentí per culpa d’una qüestió tècnica. Sosté Àngel Ros (ho va dir després de visitar el copríncep Vives) que també estan a punt els permisos perquè l’Aeroport de la Seu-Andorra pugui rebre vols de fora de l’Espai Schengen. Això és important, és cert, però de poc serviran aquests permisos si no es posa fil a l’agulla amb el tema del GPS perquè l’aeroport pugui començar a funcionar a ple rendiment. D’entrada, segons va dir l’ambaixador Ros, la Generalitat ja està fent proves al respecte i és possible que cap a l’abril ja pogués estar tot a punt. Tant de bo sigui així però amb aquesta regla de tres l’Aeroport de la Seu-Andorra tampoc podrà operar amb tot el seu potencial aquesta pròxima temporada d’hivern amb tot el que representa això pel turisme d’esquí. Com va dir el conseller Calvet en la seva visita a Andorra per impulsar el Parc Natural de les Tres Nacions, el Principat també compta amb l’Aeroport d’Alguaire, que a l’hivern rep els vols britànics de l’operadora Neilson Thomas-Cook i els d’una empresa sueca, també. Però com es diu en terminologia popular, una cosa no treu l’altra.
Torno a l’hemeroteca i veig que l’Editorial d’EL PERIÒDIC del 25 d’agost també es feia ressò del «mantra» dels problemes tecnològics que demoren la implantació del sistema GPS (i n’he comptabilitzat moltes més insistint en la mateixa direcció). Amb aquestes credencials no és estrany que la Cambra de Comerç d’Andorra proposi la construcció d’un aeroport en sòl andorrà que sigui capaç de donar servei a les necessitats del turisme i de l’economia del Principat. Al capdavall, en aquest cas, Andorra podria tirar pel dret sense haver de dependre de cap altre Estat, que sempre és un handicap que cal tenir en compte perquè el que és prioritari per un pot ser que per l’altre no generi la mateixa pressa. Quan a la passada Trobada d’Empresaris al Pirineu es va tornar a plantejar aquest tema l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va subratllar que l’Aeroport d’Andorra és de la Seu. I tenia raó. Però potser el que caldria és que les administracions implicades fessin lobby per reclamar el que és una necessitat de primer ordre per a Andorra. I més quan el mateix Batalla ja va augurar l’estiu passat després d’una reunió a Madrid (que en definitiva és qui té la paella pel mànec) que tot plegat estaria llest en el termini d’un any, un període que ja s’ha sobrepassat amb escreix. El cap de Govern Martí ja hi va insistir el passat 4 de juny en la reunió que va tenir amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez. Prèviament també ho havia demanat a Mariano Rajoy el mes de maig del 2017. Però pel que es veu el més calent és a l’aigüera i Andorra i la Seu encara esperen que es posi en marxa aquest sistema tant complicat que ha de servir perquè el Principat pugui comptar amb un aeroport amb tots els ets i uts. És a dir, amb una infraestructura que serveixi realment per rebre i transportar passatgers acomplint aquella funció que la mateixa Cambra de Comerç va posar fa poc sobre la taula, la de «desenclavar» el país i millorar les seves comunicacions amb l’exterior.