El dos últims anys el PIB del nostre país va caure en tres o sis punts segons la font econòmica que es consulti. I diuen els càlculs que també caurà aquest. No solament no guanyem sinó que estem perdent. Aquesta situació ha fet que el Govern es replantegi moltes de les coses que abans feia i ara no pot fer. Ens havíem acostumat a viure en l’abundància i com nou rics pensàvem que ho podíem tenir tot, i demanàvem i gastàvem. Els sectors econòmics tiraven endavant i circulaven els diners, les butxaques d’alguns estaven plenes com mai i en les dels altres també queia alguna cosa i si no hi havia prou, teníem els bancs per prestar el que calgués. Tots vivíem per sobre de les nostres possibilitats, sense poder cobrir el que quedés al descobert. Ara que hem patit les conseqüències de la despreocupació i que sembla que això va per llarg, ha calgut fer sacrificis com feia temps que no havíem fet. Fins i tot conservar la feina era un cop de fortuna perquè primer cop en la història moderna tenim aturats.

Haurem d’aprendre a viure en l’escassetat, a demanar menys, a renunciar a determinades coses. Potser una cura d’humilitat no ens anirà malament. Sembla que estem mancats de diners i que no sabem si podrem mantenir els avantatges que havíem aconseguit. Hi ha qui sosté que la societat del benestar que havíem bastit està en perill. No sé si les coses estan tan complicades, però el que sembla que caldrà és fer-se a la idea que haurem de treballar més anys per poder tenir una jubilació per a tots.

De totes maneres ja hi ha qui parla de una lleugera millora o si més no d’un empitjorament no tan acusat, perquè alguns aspectes de la nostra economia, especialment el sector turístic del que depenem, han tingut un comportament més positiu que l’any passat. Ningú sap quan de temps les coses aniran mal dades, perquè hi ha teories econòmiques oposades i a sobre la nostra situació política és una incògnita i es possible que continuï sent-ho encara que hagi eleccions. Quan sortirem d’aquesta i ens trobarem en una situació més favorable segur que tornarem a cometre els mateixos errors que hem comés ara, perquè l’ambició no té límits.

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.