• És una sort poder comptar amb la presència de Bregolat com a ambaixador espanyol a la Xina

Foto: EL PERIÒDIC

El vàrem conèixer a Moscou. Uns amics, d’expedició a les terres dels tsars, varen tenir problemes amb unes guies, quelcom impensable en el nostre entorn. Sense entendre la seva llengua i a mil·lers de quilòmetres de casa, vàrem creure que la millor solució era trucar a l’ambaixada espanyola.

El senyor Eugeni Bregolat, ambaixador espanyol en aquells moments a la Federació Russa, es va posar a la nostra disposició i ens va facilitar una persona de la seva confiança, el senyor Quintana, amb el qual vàrem poder solucionar l’entrebanc i continuar l’apassionant viatge que ens esperava.

Com a bons andorrans, agraïts doncs, el dia abans de tornar, vàrem convidar a un sopar l’excel·lentíssim senyor ambaixador, el qual va acceptar gustós, i l’endemà, tots contents, reprenguérem el viatge de tornada a casa.

Les casualitats del destí, ¿o no?, van portar l’Eugeni i la seva família a pràcticament acabar la seva brillant carrera a les nostres Valls i va poder realitzar el seu somni, escriure un llibre molt interessant i apassionant alhora titulat La segunda revolución china. Aquí també l’aritmètica política em va portar a conviure amb ell, pràcticament quatre anys com a síndic general.

El dia de la festa nacional espanyola, vaig poder transmetre el meu sentiment de tristor, coneguda la notícia que tornava a la Xina, però alhora de satisfacció per tal que el nostre país pugui disposar d’un amic a un lloc econòmicament tan potent.

L’amic d’Andorra, com ell diu, ens ofereix la seva mediació per ampliar la relació turística i econòmica amb el gegant més potent i creixent del món conegut.

Casualment també, es trobarà amb l’insigne professor de l’IESE, el senyor Pedro Nueno, coneixedor de la nostra realitat, l’andorrana, ja que havia participat en les trobades del Summit que organitzava el Govern anterior. Com és sabut, el senyor Nueno té a la Xina més d’una escola de negocis del més alt nivell formatiu i en la qual han participat i participen els empresaris més prominents d’aquell país mil·lennari.

És doncs també l’hora d’agrair a l’ambaixador Eugeni Bregolat la seva contribució a la tradicional bona relació entre Andorra i Espanya. Ho dic amb ple coneixement de causa. Durant els anys en què vaig tenir l’honor de servir el nostre petit Estat i gran Poble com a màxim responsable del Consell General, tot coincidint pels camins de la diplomàcia parlamentària, vam treballar plegats en establir grups de bona relació amb el Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, alhora que vam reforçar els vincles personals d’amistat, que en definitiva són els aliats que millor funcionen quan es necessita alguna cosa.

Amb senzillesa i amb discreció, com és ell, marxa un personatge impressionant, tal i com va arribar, ja que per tercera vegada l’Estat espanyol li encomana una de les funcions més altes dins el món de la diplomàcia, assegurar les bones relacions amb aquest gegant que és la Xina.

El poble andorrà sempre podrà dir: l’Eugeni Bregolat va estar a Andorra cinc anys. Sort, amic Eugeni, per a tu, per a la teva família i per la nova responsabilitat i molts encerts en la teva nova etapa. Per a molts i per a mi també, sempre tindràs un lloc a casa nostra, casa teva també.

Com bé dius en el teu llibre: ¡què més dóna que el gat sigui vermell o negre, mentre caci rates! Gràcies pel teu llegat, la història en testimoniarà.

President del Grup Parlamentari Reformista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.