‘Mandela Day’
El mes de novembre del 2009, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 18 de juliol Dia Internacional de Nelson Mandela, conegut com a Mandela day, en reconeixement a la contribució aportada per l’expresident de Sud-àfrica a la cultura de la pau i la llibertat. En la seva resolució 64/13, l’Assemblea General de les Nacions Unides reconeix els valors de Nelson Mandela i la seva dedicació al servei de la humanitat a través de la seva tasca en els àmbits de la solució de conflictes, les relacions interracials, la promoció i protecció de els drets humans, la reconciliació, la igualtat entre els gèneres, els drets dels infants i altres grups vulnerables, així com la lluita contra la pobresa i la promoció de la justícia social. Es reconeix també la seva contribució a la lluita per la democràcia a nivell internacional i a la promoció d’una cultura de pau a tot el món.
Mandela afirmava que no era «ni un sant ni un profeta» i es lamentava que se’l presentés com «una mena de semi-déu». Va insistir reiteradament en els seus «errors», en les seves «insuficiències», en la seva «impaciència». Fins i tot, al final de la seva vida, quan tothom li retia honors, ell es considerava «un home com els altres, un pecador que intenta millorar».
En el moment del seu alliberament l’11 de febrer de 1990, després de 27 anys d’empresonament a l’illa de Robben, Mandela ja era un exemple per a tots els oprimits de la terra, una llegenda: un mite gairebé universal. Cinc frases seves, pronunciades com conclusió del seu propi judici, el 20 d’abril de 1964, van marcar el món: «He dedicat la meva vida a la lluita pel poble africà. Vaig lluitar contra la dominació blanca i vaig lluitar contra la dominació negra. Vaig estimar l’ideal d’una societat democràtica i lliure en què tots podrien conviure, en harmonia, amb la mateixa oportunitat. És un ideal que espero aconseguir i per al qual espero viure. Però, si és necessari, és un ideal per al qual estic disposat a morir».
Quan Mandela va sortir de la presó l’11 de febrer de 1990, i malgrat tenir tota l’opinió internacional al seu costat, de la seva boca no en va sortir ni un sol retret. Va assumir el seu llarg captiveri com un sacrifici necessari i va decidir viure només per al futur, pensant en la pau i reconciliació.
El 1994 es van viure les primeres eleccions en què negres i blancs votaven a Sud-àfrica i va ser aquí quan Mandela va aconseguir la presidència. Els seus objectius eren clars: avançar en una política de reconciliació nacional. En aquell moment, tot semblava abocar el seu país cap a una guerra civil racial però no va ser així. Mandela va aconseguir que no fos així. «El perdó allibera l’ànima, elimina la por. Per això és una eina tan poderosa», deia.
Per la seva ànsia de llibertat, pel seu treball en favor de la llibertat i la igualtat de negres i blancs i per encarnar el perdó i la reconciliació com cap altre líder del seu temps, Nelson Mandela, l’etern Mandiba (ancià honorable), és considerat com un dels més grans líders polítics del segle XX. Un líder que va saber veure més enllà de les seves pròpies conviccions polítiques i dels colors de la pell per entendre que el seu país necessitava unitat per poder continuar avançant.