Més treball femení, millor economia
El novembre del 2016, Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional explicava al món com la força laboral femenina, la intervenció de les dones en el món laboral, reforçava el creixement econòmic dels països molt positivament. Les dades que va presentar mostraven com la bretxa de gènere en tots els àmbits econòmics al món continuen sent enormes.
La llista de dificultats i limitacions amb les quals ens trobem les dones a tot el món és pràcticament inacabable començant per l’accés a l’educació, poder tenir una feina remunerada, disposar del salari lliurement, la capacitat de gestionar els nostres ingressos, la penalització econòmica i laboral per ser mares, impediments legals per ser empresàries o disposar d’un compte bancari propi; i en el món occidental sumem-hi la inacabable lluita per rebre el mateix sou que un treballador home per la mateixa feina i les barreres per poder accedir a llocs de responsabilitat a les empreses i institucions.
L’FMI prova de forma inequívoca que totes aquestes males praxis contra les dones afecten de forma directa en el poder adquisitiu de les persones i famílies i, evidentment, en el creixement del PIB dels estats. El creixement econòmic passa sense cap dubte per assolir la plena igualtat en totes les matèries.
A Andorra, encara queda molt camí per recórrer i actualment, no disposem de dades de l’impacte que té la força laboral femenina en el PIB d’Andorra però si tenim altres dades poc encoratjadores. Les dades de la CASS el juliol del 2017 mostren que hi ha més dones que homes guanyant el salari base i que hi ha menys dones en les franges de salari més altes, fins a un 47,8% més d’homes que de dones cobren més de 3. 000 euros al nostre país. En definitiva, les dones a Andorra continuen guanyant menys que els homes i sovint fent la mateixa feina.
Tant la futura llei de relacions laborals com la llei d’igualtat mostren la voluntat de lluitar contra aquestes accions masclistes però el cert és que la llei poc podrà fer davant de fets difícilment demostrables i que a més, quan es poden demostrar, el desgast econòmic i personal que pot suposar aquesta lluita no incentiva gens a prendre accions legals.
Crec que seria més eficient elaborar programes de política pública que desmotivin aquestes accions masclistes dins les empreses que no pas una llei que pretén sancionar allò que és indemostrable. Una de les eines que els països més desenvolupats utilitzen per combatre aquestes desigualtats i que, des d’Acció Feminista Andorra s’està estudiant, és l’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere. Segons l’FMI, es tracta d’enfocar i dirigir les polítiques fiscals i les eines de l’administració pública en la promoció de la igualtat de gènere i en la promoció igualitària de les nenes i les dones en la societat.
Els governs identifiquen les mancances i planifiquen i assignen fons públics en la promoció transversal de la igualtat en tots els programes d’àmbit públic. Això requereix que l’elaboració pressupostària també tingui en compte l’avaluació dels programes existents i el seguiment d’aquells que s’assoleixen amb èxit i elaborar indicadors reals.
Personalment crec que primer necessitem formar en aquest aspecte a tots aquells implicats en l’elaboració pressupostària, no únicament a Govern sinó també tots els comuns i organismes públics i parapúblics. Aquesta eina pressupostària podria començar per analitzar per quina raó no hi ha més dones en els consells d’administració públics. Potser d’aquesta manera, les empreses privades seguirien l’exemple i confeccionarien equips directius amb més dones. Parlar d’igualtat i paritat està molt bé però encara tenim molta feina per fer.