Francesc Guillaumet Periodista

Quan parlem d’enquestes sempre em recordo, precisament, de la que publica diàriament EL PERIÒDIC els darrers dies de la campanya de les eleccions catalanes. Per una antiqualla de la Llei Electoral de l’Estat espanyol a l’altra banda de la frontera no està permès publicar enquestes a només set dies de les eleccions. Com si a l’època que estem els missatges electorals i la informació no circulés a tota velocitat a través de les xarxes socials. I d’enquestes s’ha parlat aquesta setmana a Andorra arran del sondeig que ha fet públic el Centre de Recerca Sociològica (CRES). Més que res perquè vaticina un canvi de cicle electoral al Principat a les pròximes eleccions que –previsiblement– es faran el 2019 si no hi ha un anunci d’avançament electoral que, si hi fos, ja hauria de ser imminent perquè el calendari no dona més de sí.
D’entrada el resultat és novedós pel fet que subratlla la preferència dels electors pel Partit Socialdemòcrata (PS) de Pere López per davant de Demòcrates per Andorra (DA), que és la formació que porta governant set anys amb majoria absoluta. De l’enquesta se’n podrien fer dos lectures. La primera és que el número d’indecisos, que supera el 43%, encara és massa gran per poder decantar la balança cap un costat o cap un altre, com han fet notar aquesta setmana algunes formacions polítiques. D’altra banda, també és veritat que quan falta relativament poc per les eleccions un resultat que digui que el PS pot ser la força més votada als pròxims comicis no deixa de ser significatiu perquè, qui més qui menys, ja s’ha fet una idea de com estan les coses. És veritat, també, que l’enquesta es va fer abans que s’oficialitzés l’acord amb els liberals (L’A). Però que encara no s’hagués anunciat oficialment no vol dir que la gent que va respondre l’enquesta del CRES no estès informada de la possibilitat de que això podria passar. Perquè com a mínim fa un any que se’n parla i en el món 2.0 ja no hi ha ningú (o pràcticament ningú) que no estigui al cas del que es cou entre les bambalines dels partits. Per tant és d’esperar que tothom que hagi respost l’enquesta sabés ja que hi havia la possibilitat d’aquest acord electoral entre una part de la socialdemocràcia andorrana i els liberals. «Mentre es feien les enquestes no s’havia acordat oficialment però ja feia dies que la gent ho sabia i se’n parlava», feia notar encertadament la socialdemòcrata Susanna Vela.
A l’hora de valorar l’enquesta també hi ha un altre factor important. I és el dels candidats. D’entrada ja està clar que Pere López encapçalarà la candidatura del PS, per tant la gent que demostra les seves preferències per aquest partit ja sap qui serà el candidat a cap de Govern arribat el cas. No passa el mateix, per ara, a Demòcrates per Andorra, que encara no ha triat el successor de Toni Martí, al capdavant del projecte. Es parla del ministre Espot, que surt molt ben valorat a les enquestes. Però d’entrada la ciutadania que vol continuar votant l’actual opció de govern tampoc sap amb certesa qui encapçalarà la candidatura. En aquest sentit és d’esperar que DA anunciï aviat (no més tard de l’estiu) qui serà el seu candidat. No seria estrany que quan es fes les enquestes fessin un gir. I així ho apuntava dimecres passat el secretari general de DA, Esteve Vidal, quan el partit va analitzar els resultats de l’enquesta. De fet això és el que acostuma a passar als Estats Units quan es designa el candidat del Partit Demòcrata o del Partit Republicà. Sense anar més lluny quan George W. Bush va ser elegit candidat a la presidència dels Estats Units les enquestes van fer notar les preferències dels americans per la seva opció. Això era així, en part, perquè la convenció republicana es va avançar uns mesos a la demòcrata. Tant és així que quan el Partit Demòcrata va triar oficialment Al Gore com a candidat a la presidència les enquestes fer un gir i el que va ser vicepresident durant el mandat de Bill Clinton va distanciar-se uns punts del seu rival. A l’hora de la veritat els resultats van donar la victòria a Bush tot i que en vots electorals perquè en el sufragi popular Al Gore va aconseguir uns dos milions de vots més que el candidat republicà. Tot i així, el sistema electoral és el que és i va ser Bush qui va guanyar aquelles eleccions tant ajustades amb petició de nous recomptes fins uns mesos després dels comicis.
Tornant a Andorra, doncs, és urgent que DA esculli aviat el seu candidat i que ho faci, també, Socialdemocràcia i Progrés (SDP). En aquest sentit si l’enquesta és clara en la bona valoració de Xavier Espot per encapçalar el projecte de l’actual majoria de govern també ho és pel que fa a l’altra banda de l’espectre ideològic. I és que atès que l’enquesta subratlla la bona valoració que obté Jaume Bartumeu entre la ciutadania (és el segon líder més ben valorat només per darrera de Toni Martí) seria lògic que SDP tampoc tardés gaire en elegir l’excap de Govern com a candidat a les pròximes eleccions andorranes. Fet i fet, i especulacions a banda, tot apunta que Andorra ja ha entrat de ple en la precampanya d’unes eleccions que tindran una especial transcendència. Això no vol dir que les que s’han fet fins ara no en tinguin sinó que els reptes que haurà d’afrontar el Principat en els propers anys seran d’envergadura. Sense anar més lluny serà el pròxim Govern el que haurà d’afrontar el tram decisiu de les negociacions amb la UE per convertir-se en estat associat i el que haurà de definir quin paper juga Andorra en el context d’un món cada vegada més interconnectat.