PUBLICITAT

Des del centre de la terra

ELISENDA VIVES

El món subterrani està ple de sorpreses. L’arqueologia viu principalment d’això. La mineria també. Ara s’ha creat un nou mite. Una notícia tan espectacular com la de la localització de supervivents del col·lapse d’una mina a Xile, i la de les possibilitats del seu rescat culmina amb èxit aquests dies. El retorn a la superfície dels 33 homes que han passat més de tres mesos enterrats ha pogut ésser seguit per tothom que s’hi hagi interessat.

Els miners han aparegut emergint de la terra, perfectament nets i afaitats, amb bon aspecte. Es comprova com tota l’operativa ha servit per aplicar-se en la cura de les víctimes d’una de les situacions més dures que es pot trobar una persona, tot i l’experiència professional dels miners, l’aïllament, l’obscuritat, la incertesa, la limitació de recursos i, ¿per què no? els altres. Ignorem què deu passar en tants i tants accidents que hi ha en aquesta feina, alguns seguits amb interès, però dissolts pel pas del temps.

En canvi, la cobertura del rescat ha assolit unes dimensions universals. Més de 700 mitjans han poblat el desert per unes setmanes. Està bé. Posats a informar-se val més que sigui sobre una situació tan dramàtica com esperançadora, sobretot si acaba bé. Veurem què porta el futur, afeccionat cada vegada més a explotar nous herois i a oblidar-los amb la mateixa diligència.

És indiscutible que sense la cooperació multidisciplinar d’equips internacionals amb experts, no hagués estat possible fer tornar aquestes persones a la vida exterior. Tanmateix, el més sorprenent és que el grup fos capaç de sobreviure unes setmanes fins a ésser localitzats. L’organització d’un grup, ordenada i disciplinada, confiada en un líder, que també va patir els seus moments de tensió, féu viable la superació de tots els obstacles. Des de l’exterior es va reaccionar a aquestes capacitats en un intent de comprendre com s’ho feien per passar les hores, quines eren les seves reaccions. Es va formar un arxiu amb els personatges, gustos, aficions, paper el grup.

¿Cal arribar a situacions extremes per organitzar-se? ¿Ha d’haver-hi uns recursos limitats i tangibles per arribar a una distribució estratègica i equitativa?

Historiadora

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT