Lorca i Falla
Federico García Lorca i Manuel de Falla van mantenir, durant uns anys, una estreta relació artística i personal. L’escenari d’aquesta amistat va ser Granada. Tots dos estimen la música. Lorca va aprendre des de petit a tocar el piano, mentre que Falla es sentia també atret pel teatre i la literatura.
Entre els primers a donar al compositor la benvinguda a Granada en 1920, va estar el grup de joves amics que es reunia al cafè Alameda de la plaça del Campillo, i que formava la anomenada com tertúlia del El Rinconcillo composta per un grup d’intel·lectuals granadins entre els que es trobaven entre d’altres els dos germans Lorca, els periodistes Melchor Fernández Almagro, José Mora Guarnido i Constantino Ruiz Carnero, els futurs poetes José Fernández Montesinos, Miguel Pizarro i José Navarro Pardo, i els pintors Manuel Ángeles Ortiz, Ismael González de la Serna o Hermenegildo Lanz.
Aquesta relació entre Lorca i Falla els va portar a executar molts somnis junts i un d’ells va ser organitzar el primer Concurs de Cante Jondo al casino anomenat com El teatret. Aquest emblemàtic indret roman conservat gairebé intacte a l’interior de l’Hotel Alhambra Palace, un lloc amb més de cent anys d’història situat molt a prop de l’Alhambra i protegit per la Unesco, ja que és el segon més antic que es conserva a Espanya.
Així, un joveníssim Federico García Lorca i un assidu de l’establiment, Manuel de Falla, es van reunir en aquest «teatret» del Palace, el qual comptava amb un aljub que encara es conserva, per anunciar a la societat del casino que celebrarien el concurs i arrencar els primers titulars culturals del certamen. Aquest va ser el mateix escenari on Lorca va estrenar el 1929 la seva obra Mariana Pineda en una festa que, segons es diu, va durar més de 24 hores.
El dia del concurs, juny de 1922, Lorca va recitar per primera vegada el seu poema Cante Jondo amb la singularitat que Manuel de Falla li va acompanyar al piano.
D’altra part, cal destacar que tots dos, Falla i Lorca, van aconseguir reconeixement internacional en vida. Les seves obres, moltes d’elles inspirades en el folklore espanyol i en la cultura popular, els van acostar al poble i van fer que aconseguissin aquest èxit.
Més tard, el 1923, Falla i Lorca van començar una opereta lírica, Lola, la comedianta, que no sé va acabar mai, i, l’any següent, el compositor va ajudar a Federico a donar la benvinguda al poeta Juan Ramón Jiménez, que va visitar a la família García Lorca durant el mes de juliol de 1924.
El poeta tenia la idea de crear amb el compositor gadità un teatre ambulant, Els Titelles de Cachiporra. Aquest objectiu no es va complir, però a casa del poeta ambdós van oferir per la festivitat dels Reis Mags de 1923, als seus familiars i amics, un espectacle inoblidable de titelles, en què, amb Falla al piano, va estrenar Federico La niña que riega la albahaca i El príncipe preguntón i es va interpretar –per primera vegada a Espanya– La història del soldat d’Igor Stravinski, conjuntant, així, el tradicional amb els corrents musicals més moderns.