Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0105-2018 del 6 de març del 2018 sobre, entre d’altres aspectes, la interpretació del DTF pel que fa l’aplicació de la deducció sobre la quota de tributació per a noves inversions en l’Impost sobre Societats. 

Concretament, pel que fa a l’aplicació de la deducció per noves inversions regulada a la lletra b) de l’apartat primer de l’article 44 del Decret legislatiu del 7 de febrer del 2018, de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara en endavant, TRLIS) en relació als nous elements patrimonials adquirits i que estiguin afectes a l’activitat econòmica, sobre inversions realitzades en els actius fixos que allarguen la vida útil dels ja existents i que segons la normativa comptable el seu cost de renovació, ampliació o millora s’ha d’incorporar a l’actiu com a major valor del bé i sobre les despeses que per la seva naturalesa es classifiquin comptablement com a despeses de manteniment i reparació. 

Tal i com estableix l’article 44.1.b del TRLIS; «els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents: el resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora». 

En aquest sentit, el DFT en l’esmentada consulta aclareix el tractament de l’aplicació sobre la deducció per noves inversions, així, i pel que fa als nous elements patrimonials, en la mesura que els nous elements patrimonials adquirits estiguin afectes a l’activitat econòmica de l’obligat tributari, s’hagin posat en funcionament i estiguin degudament comptabilitzats al balanç de la societat com a actiu fix, es podria aplicar la deducció per noves inversions. 

D’altra banda, i pel que respecta, a les inversions realitzades en l’actiu fix que allarguen la vida útil dels actius fixos ja existents i que segons la normativa comptable el seu cost de renovació, ampliació o millora s’ha d’incorporar a l’actiu com a major valor del bé, en atenció a que no es tractarien d’adquisicions de nous actius no seria  aplicable la deducció per noves inversions. 
Finalment, i sobre les despeses que per la seva naturalesa es classifiquin comptablement com a despeses de manteniment i reparació que s’han de reconèixer en l’exercici de la seva meritació, no generarien el dret a la deducció per noves inversions regulada a l’article 44.1.b del TRLIS.

Addicionalment i segons l’establert a l’article 30.5 del Decret del 23 de setembre del 2015, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Societats «en el cas d’aplicar la deducció per noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial, l’obligat tributari ha d’informar en la memòria del detall de les inversions esmentades i del seu manteniment en els termes que estableix la Llei de l’impost. En el cas que no es compleixi el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora». 
En aquest sentit, El DTF estableix en els supòsits en que el nombre de noves inversions pugui ser molt elevat, els diferents elements patrimonials es podran agrupar a la memòria sempre que tinguin la mateixa naturalesa i data d’adquisició.
No obstant això, en el cas d’una eventual comprovació de l’Administració, els obligats tributaris haurien de disposar de la informació suficient que permeti identificar individualment cada element als efectes de l’acreditació de la deducció esmentada.