Nobel d'economia
Cada any, l’arribada de la tardor ens recorda que s’acosta de forma imminent el degoteig, curosament administrat, del nom de les persones que s’han fet mereixedores, per aquell any, del premi Nobel en les seves diferents especialitats. Des del 1969, als cinc guardons instaurats per l’inventor de la dinamita s’hi ha afegit un sisè guardó, conegut com a Nobel d’economia, dotat pel Banc de Suècia. Els profans d’aquesta especialitat del coneixement científic (o del desconeixement, segons persones del món de la ciència, que s’oposen de forma oberta a l’atorgament d’aquest premi, ja que qüestionen el caràcter científic de l’economia), segurament haurem sentit el nom d’alguns dels guardonats en els darreres anys o, fins i tot, haurem tingut ocasió d’escoltar-los personalment –penso, per exemple, en Joseph Stiglitz, que rebé el guardó el 2001.
Enguany el premi ha recaigut en tres persones (Peter Diamond, Dale Mortensen i Christopher Pissarides) que han dedicat gran atenció, en el moment de fer els seus estudis o de presentar les seves teories o propostes, al mercat del treball i, de forma més concreta, a les possibles disfuncions existents en el moment de relacionar de la manera més efectiva les ofertes de treball amb les persones més idònies per poder assumir els llocs.
Curiosament, l’atorgament del guardó premia uns treballs presentats o realitzats fa força anys (les passades dècades dels anys 80 i 90) però en un moment de profunda crisi, en el qual la desocupació ocupa un lloc preeminent entre les preocupacions de la ciutadania i dels governs. L’atorgament del premi a aquests estudiosos evidencia l’interès d’avaluar convenientment la dimensió social de l’economia, així com la necessitat de tenir en compte els factors socials en el moment de buscar solucions a problemes que poden semblar exclusivament econòmics. Les èpoques de bonança ens han fet simplificar les apreciacions i la facilitat ens ha portat a no mirar de trobar sempre les millors solucions. La realitat ens diu que cal corregir-ho. H
Historiador
Per a més informació consulti l'edició en paper.