Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la sentència del Tribunal Superior de Justícia Sala Administrativa número Protocol 2000021/2017 sobre la deducció de la retribució l’Administrador d’una societat a efectes de l’Impost sobre Societats.
L’article 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre establia que:
«2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs, només són deduïbles en la mesura que compensin despeses de viatge i assistència a juntes de la societat o del consell d’administració, amb els límits que s’estableixin reglamentàriament. Aquesta restricció no afecta els sous i salaris o contraprestacions per serveis prestats pagats a administradors o consellers residents fiscals al Principat d’Andorra en la mesura que aquests quedin inclosos dins el sistema de seguretat social del Principat o, en el cas d’administradors o consellers no-residents fiscals, si els pagaments estan subjectes per l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals».
D’altra banda, l’article 5 de la Llei 17/2011, de l’1 de desembre va modificar la redacció de l’article 13.2:
«2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas».
En aquest cas, l’article 26 dels estatuts de la societat disposa: «1. La junta general podrà acordar la retribució dels administradors, determinant la quantia o els criteris per determinar-la».
En el supòsit de referència, en data 3 d’abril del 2013, la junta general va acordar: «(...) per unanimitat amb el vot favorable del total capital social de la societat va aprovar (...), així com de conformitat amb l’article 26 dels estatuts socials, la retribució de les seves funcions durant tot aquest exercici social en l’import de 40.000 euros».
El Departament de Tributs i de Fronteres va escriure : «(...) la Direcció Adjunta de la Inspecció tributària considera (...) Que el fet que els estatuts contemplen la possibilitat de remuneració dels administradors no equival a una previsió, que per definició és “una determinació anticipada, per un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de les retribucions a consellers i administradors. (...)
Les despeses en concepte de remuneració del administrador per un import de 40.000 euros com a despeses no deduïbles».
En la seva resolució, la Comissió Tècnica Tributària va escriure: «Per tant, després d’aquesta observació i havent consultat els estatuts en qüestió, es pot afirmar que no hi cap menció al respecte, i doncs, les retribucions dels administradors queden contemplades però no previstes per la societat T. SL. Per consegüent, aquest Departament considera que es tracta de despeses no deduïbles per no estar determinades amb la suficient anticipació en els estatus ni tampoc es podien preveure».
El beneficiari de la remuneració, no tenia la condició d’assalariat, en virtut de l’article 9 de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals: «Es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital». En aquest cas, la participació de l’interessat en el capital social representa més del 50 % del capital social.
En aquestes hipòtesis, les condicions de deducció de les remuneracions han de ser més rigoroses que les condicions previstes pels assalariats. En efecte, en aquests cas, la remuneració pot constituir, de fet, una distribució dels beneficis de la societat, que no és una despesa deduïble.
Aquesta consideració explica la modificació de l’article 13 i els termes de la nova redacció han de ser interpretats de manera estricta. L’exposició de motius justifica la modificació en els termes següents: «En aquest sentit, es parteix del fet que la relació jurídica que hi ha entre els administradors i la societat és de caràcter mercantil i, per tant, quan els estatuts determinin una obligació de retribució a l’òrgan d’administració, aquesta retribució ha de ser sempre deduïble de l’impost de societats, atès el seu caràcter d’obligatori».
En aquest cas, els estatuts preveuen una «possibilitat» de remuneració i no una obligació. En conseqüència, les despeses en concepte de remuneració de l’administrador per un import de 40.000 euros són despeses no deduïbles a efectes de l’Impost sobre Societats.