Un dia perfecte
Ahir a l’anar-me’n al llit i abans d’adormir-me vaig pensar: «Demà serà un dia perfecte». I ho serà, segur. Només el fet de despertar-me ja em produeix un sentiment de felicitat per l’oportunitat que tinc de començar i viure un nou dia en què puc aprendre i em poden passar tantes coses.
Jo, el primer que faig en despertar-me és estirar-me. En molt rares ocasions, surto corrent del llit. M’ho prenc amb tota la calma que puc per despertar-me a poc a poc i no començar el meu dia ja estressada. Després, em bec un gran got d’aigua en dejú per hidratar-me i, per tal de seguir espavilant-me ballo. Pot semblar una mica estrany, però sí, em poso una música que m’agradi i que sigui una mica animada i em trec la mandra. Per continuar, que no em falti la dutxa, més aviat freda i per acabar amb la meva rutina matinal ve el millor del matí: un bon esmorzar. Un esmorzar ple de colors, sabors i olors que t’agradin i que et proporcioni l’energia necessària per gaudir al màxim del teu dia. Crec que la majoria de vosaltres relacioneu aquest efecte amb l’olor d’un cafè acabat de fer. A mi, com que no m’agrada, ni m’ha agradar mai, opto per una unça de xocolata el més pur possible i un grapadet de nous que aconsegueixen il·luminar el meu rostre amb el primer somriure del dia i sí, cada matí sense excepcions, desitjo bon dia als amics i companys del Facebook i aprofito per posar-hi alguna cosa bonica o pensament positiu que escullo segons m’ho suggereixi el meu estat d’ànim o els meus pensaments. Després, si em queda temps, faig una passejada pel passeig del riu per poder sentir el so de l’aigua que em produeix un gran benestar.
Però tot això no ho aconseguiria si m’aixequés amb el temps just, com molta gent acostuma fer, per tal d’aprofitar aquesta estoneta més de llit que et pot arribar a arruïnar un bon dia. Jo em llevo amb una hora o més de temps per fer les meves coses i sortir tranquil·la i sense presses de casa.
Ah! I per aconseguir tenir un bon dia, no oblidem que, encara que ens despertem malhumorats o per pressa que tinguem, cal somriure i donar el bon dia al veí, al senyor del quiosc, etc. Així, també els alegrarem el dia i ja sabem que l’alegria és contagiosa. El mateix passa amb el mal humor que transmetem ja de bon matí negant la salutació o un somriure.
Una de les activitats que em proporciona més plaer és la lectura, però aquesta la reservo per després de dinar tirada al sofà de casa o, algunes vegades, en un banc al costat del riu gaudint del solet en un dia d’hivern o a l’ombra a l’estiu. I, sí, puc dir que tinc la gran sort que la meva feina m’estimula i em fa feliç, per la qual cosa em considero una persona privilegiada i no deixo de donar les gràcies per haver-ho aconseguit, però sense deixar per això de tenir noves metes i objectius que m’impulsen en el meu dia a dia. Perquè qualsevol dia és bo per ser feliç.