Per terres valencianes
El passat pont de Pentecosta vaig decidir fer una nova escapada per les meves terres valencianes. En aquesta ocasió, la cita va ser Xaló i Dénia, localitat aquesta última, en la qual ja havia estat en altres ocasions, tot i que ja fa molt de temps. L’elecció d’aquestes dues localitats no va ser fruit de la casualitat, sinó que vaig darrere dels passos del gran escriptor medieval valencià Joanot Martorell, autor de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc dins del marc del 550è aniversari de la seva mort.
Un viatge no acabat, ja que continuarà aquest proper estiu per la coneguda com la Ruta dels Clàssics valencians (Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella), visitant les localitats de Gandia, València capital i Alfauir. Probablement, el meu viatge també inclogui Beniarjó on va viure Ausiàs March, cunyat de Joanot Martorell, ja que va estar casat amb la seva germana Isabel Martorell, la qual va morir molt jove quan tan sols portaven dos anys de casats.
En Xaló (Alacant), vaig poder veure la Casa Senyorial dels Martorell, situada a la plaça Major i reconstruïda al segle XIX, la qual avui és una casa rural coneguda com Ca Senyoret, perquè, com es diu, allà sempre van viure els senyorets del poble.
D’allí, em vaig dirigir a Dénia per continuar la meva petita aventura seguint la pista de l’escriptor. Allà, vaig visitar el Castell de Dénia i després de moltes voltes, vaig aconseguir trobar els ben amagats grafits que va dibuixar un contemporani anònim de Joanot Martorell. Aquests gravats de naus al port de Dénia representen el paisatge marítim de l’època que s’evoca en el Tirant lo Blanch, «el millor llibre de cavalleries» en paraules del propi Miguel de Cervantes, qui, precisament, va desembarcar a Dénia en tornar d’Alger.
I amb aquesta visita al castell, el meu viatge va donar un gir i em vaig dedicar a visitar altres llocs de Dénia com la torre del Gerro o el Barri mariner del Rasset i a gaudir, és clar, de la bona gastronomia de la zona. Així, vaig tastar les gambes vermelles de Dénia, les tellines, els arrossos i a la nit, com feia fresqueta, vaig tenir l’oportunitat de degustar unes pilotes d’olla. Tot això, sense deixar de banda la saladura, un dels meus plats preferits i un gran desconegut a Andorra: moixama, tonyina i hueva de peix seca.
Per cert, encara em va quedar temps per omplir una mica el meu rebost i vaig anar al mercat per comprar uns pebrots de romesco, llonganissa típica de la zona, capellans secs per rostir, arròs bomba i garrofó sec. Quatre cosetes només per aguantar fins a la propera visita! I tampoc va faltar una passejadeta per la vora de la platja i el meu estimat gelat de llet merengada, empolvorat amb molta, molta canyella. Quina delícia!