Radiografia de la Grand Place
Un grup de científics compost per arqueòlegs, geòlegs i geofísics ha radiografiat la cèntrica Grand Place de la capital belga per traçar el seu «mapa subterrani», un projecte amb el qual esperen dibuixar la seva història anterior a 1695 , quan les tropes franceses de Lluís XIV la van assolar completament.
El projecte, finançat per la Fundació Rei Balduí amb un modest pressupost de 30.000 euros, és un estudi arqueològic sense excavació, gràcies a la tecnologia de radars i prospecció electrostàtica, tècniques «no invasives», segons els propis científics, que ofereixen però imatges de gran nitidesa.
Amb elles, els científics –procedents de França, Itàlia i Bèlgica i liderats per l’arqueòleg francès François Blary, professor de la Universitat Lliure de Brussel·les– esperen descobrir què amaga la Grand Place i els seus voltants, i «comprendre millor l’evolució urbanística del cor de la capital belga».
«El concepte és aplicar tecnologies innovadores que permetin investigar el nostre passat sense excavar i sense fer danys a les infraestructures existents», ha dit el geofísic italià Gianluca Catanzariti, que ha investigat durant deu anys a la Universitat Complutense de Madrid.
Entre d’altres projectes, l’italià ha treballat en la investigació que ha resolt recentment el gran enigma de les càmeres ocultes a la tomba de Tutankamon a Egipte, i ha descartat finalment l’existència d’aquestes estades gràcies a un radar de gran precisió.
Una tecnologia «moderna i multicanal», explica el científic, que permetrà «registrar uns quants perfils verticals i produir uns mapes complets que es podrien entendre com una tomografia de la superfície investigada», de fins a dos metres de profunditat.
«No són diagrames o taques que ningú entén: volem difondre continguts nítids que siguin també entesos per arqueòlegs, mapes que reflectiran la distribució geomètrica del que hem trobat sota les llambordes», afegeix.
Aquesta tecnologia es complementa amb la utilitzada pels geofísics francesos de la Universitat París VI, una tècnica de transmissió de corrent amb un equip electrostàtic: una mena de «catamarà» que «escombra» progressivament la plaça per bandes d’un metre de llarg i genera una sèrie de fórmules numèriques que els científics aconseguiran traduir en imatges.
Amb aquesta ruta a 3D, els investigadors comprendran millor l’evolució topogràfica de la plaça i els seus carrers adjacents per sota del nivell de construcció actual, de l’any 1695, després del bombardeig de Brussel·les durant la Guerra dels Nou Anys, un dels episodis més tràgics que ha viscut la Grand Place.
Un lloc transitat diàriament per milers de turistes, patrimoni de la Unesco des de 1998, que va ser també escenari de la crema dels primers màrtirs protestants per la Inquisició el 1523 i va viure un nou període d’expansió comercial després de la seva reconstrucció.
Precisament, la reconstrucció digital de les seves estructures subterrànies permetrà també comprendre l’evolució comercial de la plaça i els seus habitatges adjacents, «que probablement tinguin cellers o coves», segons els científics.
El resultat de l’estudi estarà llest en uns mesos, tot i que ja avancen que trobaran elements anteriors al segle XIV que «qüestionaran les teories actuals sobre la ciutat i els seus desenvolupaments, i traçaran una cronologia complementària a les fonts escrites ja existents», va dir Blary .
Per exemple, els científics destaquen l’existència d’una font octogonal «que pot convertir-se en un nou atractiu turístic».
No obstant això, Blary admet que el seu objectiu no és «ni de bon tros» aixecar la plaça sinó «descobrir la seva memòria històrica», ara que per fi els turistes han aconseguit alliberar-se de les bastides que durant anys han tapat les seves cases de pedra en restauració.