La importància d’emetre una bona factura
La factura és un document mercantil obligatori que serveix per deixar constància i documentar una operació econòmica, ja sigui una compravenda o la prestació d’algun servei i que reflecteix tota la informació relativa a aquesta transacció mercantil. És el document comptable i fiscal per excel·lència i conté dades fonamentals sobre la naturalesa del lliurament d’un producte o la prestació d’un servei. L’expedició de les factures permet materialitzar els ingressos de les empreses i es tracta d’un document de prova que una operació s’ha realitzat entre dues parts de manera legal.
La factura és sens dubte un dels documents mercantils més importants dins el procés comercial de l’empresa tot i que molts empresaris no li donen la rellevància que mereix. D’una banda, determina l’import que el comprador ha de pagar al proveïdor com a contraprestació dinerària pel total dels productes o serveis venuts, reflectint les despeses i els descomptes que correspon aplicar en el preu de venda; de l’altra, representa el nucli d’obligacions de caràcter tributari, ja que les transaccions comercials estan subjectes a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i obligatòriament han de plasmar-se en la factura.
Conseqüentment, la factura és el document que permet sol·licitar el pagament al destinatari de l’operació pel lliurament d’unes mercaderies, subministraments o serveis ja que les dades de la contraprestació pecuniària vénen detallats. A més, reflecteix els ingressos percebuts per la transacció comercial, els tributs meritats per l’operació i permet al subjecte passiu liquidar l’IVA meritat pel fet imposable. Igualment, la factura és un justificant fiscal que permet al comprador comptabilitzar i acreditar la despesa suportada a efectes tributaris i l’IVA suportat en l’operació.
A més de servir per complir amb les normes tributàries, la factura és imprescindible per assolir els objectius de la compravenda. La factura és essencial per demostrar la propietat dels béns adquirits, per realitzar reclamacions en qualsevol servei postvenda i és imprescindible per efectuar una devolució o presentar una controvèrsia comercial. La factura és un instrument imprescindible per a l’operativa de tot negoci i constitueix un dels documents més essencials que tota empresa o autònom ha d’expedir sense cap tipus d’error formal o material ja que els errors poden sortir cars a l’emissor.
No obstant això, conèixer quan i com cal materialitzar amb factures les operacions i quins són els requisits que han de complir no és fàcil a causa de la complexitat, diversitat, dispersió, incoherència i fins i tot antinòmies de les normes que actualment existeixen en l’ordenament jurídic de cada estat europeu i que regulen les obligacions de facturació. El proveïdor ha de conèixer les qüestions més importants sobre la facturació, com per exemple, els preceptes sobre facturació, els diferents tipus que hi ha, com fer-les correctament i quins són els errors més comuns perquè puguis evitar-los. Per desgràcia no hi ha una legislació de dret europeu que pugui donar resposta als problemes, qüestions i dubtes més freqüents que poden sorgir respecte a l’obligació d’expedir, lliurar i conservar justificants de les operacions realitzades en el desenvolupament d’una activitat empresarial o professional.
Pel que fa a les obligacions de facturació a l’Estat Espanyol, si fem un repàs històric, l’obligació de facturar dels empresaris i professionals va ser regulat per primera vegada en l’ordenament jurídic espanyol en el Reial Decret 2402/1985, de 18 de desembre, pel qual es regula el deure d’expedir i lliurar factura que incumbeix als empresaris i professionals. El motiu de la promulgació d’aquest reglament va ser que la implantació en el sistema tributari espanyol de l’IVA l’1 de gener de 1986 per imperatiu del Dret Comunitari va fer evident la necessitat de tenir un document normalitzat per acreditar la repercussió de l’IVA per qui realitza l’operació i el dret a deducció de l’impost pel destinatari. Aquesta llei només tenia 12 articles, dues disposicions addicionals i una final. Com a curiositat direm que l’article 3.1 d’aquell primer reglament de facturació indicava que: «Tota factura i les seves còpies o matrius contindran, almenys, les següents dades o requisits: d) lloc i data de la seva emissió. En conseqüència, un dels requisits obligatoris del primer reglament de facturació era indicar el lloc d’expedició de la factura, aquest requisit va ser anul·lat en els reglaments posteriors.
Aquest reglament de facturació va ser derogat pel Reial Decret 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, i es modifica el Reglament de l’IVA, i que va ser la segona norma jurídica que dictava les obligacions en matèria de facturació dels empresaris i professionals. Aquest Reglament de facturació de 2003 tenia 26 articles i cinc disposicions addicionals. Com a curiositat apareix en l’article 4 (Documents substitutius de les factures) un nou document mercantil: el tiquet (sic). El citat article presentava aquesta redacció: «1. L’obligació d’expedir factura podrà ser complerta mitjançant l’expedició de tiquet i còpia d’aquest en les operacions que es descriuen a continuació, quan el seu import no excedeixi de 3.000 euros, IVA inclòs: a) Vendes al detall, fins i tot les realitzades per fabricants o elaboradors dels productes lliurats. A aquests efectes, tenen la consideració de vendes al detall els lliuraments de béns mobles corporals o semovents en què el destinatari de l’operació no actuï com a empresari o professional, sinó com a consumidor final d’aquells. No es consideren vendes al detall les que tinguin per objecte béns que per les seves característiques objectives, envasat, presentació o estat de conservació siguin principalment d’utilització empresarial o professional».
Com a curiositat històrica podem assenyalar que a l’article 6 (Contingut de la factura) del reglament de facturació del 2003 va desaparèixer l’obligació d’indicar el lloc d’expedició de la factura i només va quedar com a obligació de consignar la data de la seva emissió. Aquest Reglament del 2003 va ser derogat mitjançant Reial Decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació.
A l’actualitat, en l’ordenament jurídic espanyol l’obligació de facturar dels empresaris i professionals està repartida en diverses disposicions legals i preceptes, alguns dels quals són molt poc coneguts i en què hi ha diverses antinòmies. L’obligació de facturar dels empresaris i professionals es recull en l’article 29 (Obligacions tributàries formals) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. L’article 29 regula les obligacions tributàries formals dels obligats tributaris i especifica com una d’elles en la lletra e) de l’apartat dos, l’obligació d’expedir i lliurar factures i documents substitutius i conservar les factures, documents i justificants que tinguin relació amb les seves obligacions tributàries. A més, en l’apartat tres de dit article s’estableix que es podran regular les circumstàncies relatives al compliment de les obligacions tributàries formals, a través de disposicions reglamentàries. També, diu que, en particular, s’han de determinar els casos en què l’aportació o administració dels llibres registre s’hagi d’efectuar de manera periòdica i per mitjans telemàtics.