Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors les modificacions i novetats introduïdes arrel de la publicació, el passat 16 de maig del 2018, de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost Sobre Societats.
Com a novetat introduïda en seu de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF), la Disposició final primera de l’esmentada Llei inclou un nou apartat 5 a la Disposició Addicional Quarta de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, LIRPF), amb el redactat següent:
«5. Els guanys de capital o els rendiments positius que es generin en relació amb els actius, operacions, contractes, instruments o plans esmentats als apartats anteriors, i que es determinin aplicant les regles indicades anteriorment, no podran superar l’import del guany o del rendiment positiu total que hagués resultat d’aplicar les disposicions generals de la Llei».
La voluntat de la Disposició Addicional Quarta de la LIRPF, és gravar únicament els increments o pèrdues de valor d’actius financers que es generin amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sobre actius adquirits abans de l’entrada en vigor de la norma.
Per tant, estableix una obligació de determinar com a valor d’adquisició dels actius financers, contractes d’assegurança, plans de pensions i instruments de previsió social pel seu valor a 31 de desembre del 2014.
Amb aquesta modificació la voluntat del legislador es eliminar els efectes desfavorables que es produeix en els casos de pèrdua de valor constant dels actius financers, contractes d’assegurança, plans de pensions i instruments de previsió social, o bé en els casos en que l’actiu financer s’hagués devaluat i posteriorment, una vegada entrada en vigor la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, aquest actiu recuperi el seu valor, quedant aquest per sota del valor d’adquisició. En ambdós casos, es podria generar una plusvàlua fiscal quan l’obligat tributari no ha obtingut cap guany o renda positiva des del punt de vista financer.
Addicionalment, en seu de l’Impost sobre Societats s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’Impost sobre Societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis.
D’aquesta revisió s’ha conclòs que, per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup.
Així mateix, es modifica de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.
A la vegada, s’han regulat normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.
Per acabar, aquesta Llei també inclou determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, necessàries per complir amb un altre dels estàndards mínims exigits per l’OCDE dins del Projecte BEPS: el referent a la informació país per país, en la línia que disposa l’Acció 13 del Projecte esmentat.
Amb les modificacions introduïdes es regula l’obligació i les condicions per a la presentació d’aquesta informació país per país en relació amb les empreses residents fiscals a Andorra que formin part d’un grup multinacional que facturi, almenys, 750 milions d’euros.