Maria Cucurull

Heu sentit a parlar mai del frisó o del còrnic? Si us preguntessin quantes llengües es parlen a França, què respondríeu? En realitat, en sabem ben poc de les llengües que es parlen a Europa. Ens han fet creure que cada estat té una llengua i això a la pràctica es pot trobar en ben pocs països, perquè la tendència és la diversitat, a Europa i al món. El motiu és obvi, les fronteres polítiques –sovint canviants– no necessàriament coincideixen amb els dominis lingüístics. Però el multilingüisme, per alguna raó, sempre ha incomodat, engavanya i fa nosa. De fet, ja en el mite de Babel la pluralitat es plantejava com un «càstig diví».  

I precisament perquè no ens han inculcat mai la sensibilitat lingüística, ben pocs sabrien respondre que el frisó es parla al nord dels Països Baixos, a Alemanya i a Dinamarca. Que el còrnic és una llengua cèltica que es parla a Cornualla (Regne Unit). I que a França a més de francès es parla bretó, alsacià, cors, català, basc, occità, arpitià, entre altres, malgrat que sempre s’ha intentat eradicar la diversitat lingüística. De fet, a la Unió Europa es parlen 84 llengües i, d’aquestes, només 24 gaudeixen del meravellós estatus que proporciona l’oficialitat, per això les 60 llengües restants es consideren regionals, minoritàries o minoritzades. Tot i així, avui el 10% de la població de la UE, és a dir, més de 50 milions de persones parlen alguna llengua que no és oficial i sovint se senten discriminats pel fet d’utilitzar-la. Per tot això, la UNESCO alerta que ara mateix a Europa hi ha més de 30 llengües amenaçades.  

La solució? Trencar amb els prejudicis lingüístics i respectar la diversitat. Tot comença per la base, cal infondre valors positius i aprendre a estimar la pluralitat. D’aquí que siguin tan importants projectes com Terra de Llengües (Lân fan taal) de l’ONG frisona Afuk. Aprofitant que enguany la Capital Europea de la Cultura tindrà lloc a Ljouwert (Països Baixos) s’ha ideat el Pavelló de les Llengües, ubicat al Jardí de les Llengües, que mostrarà les 10 paraules «més boniques» de diversos idiomes de les comunitats lingüístiques mitjanes i petites d’Europa.
Però a més, Lân fan taal vol ser més que una exposició, la intenció és transmetre la idea que totes les llengües són iguals. La nostra, la catalana, hi serà present. En el nostre cas, d’entusiasme no en falta, ja que més de 10 mil persones han votat una tirallonga de paraules per aconseguir, entre tots, una tria difícil: els deu mots més bonics de la nostra llengua. Les escollides són: xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, moixaina, amanyagar, ginesta, atzavara, enraonar i llibertat. Ara, aquestes paraules viatjaran cap a Frísia, al Jardí de les Llengües. Serà un granet més de sorra per internacionalitzar el català i donar-lo a conèixer, i també per aconseguir que es valori la diversitat, perquè totes les llengües haurien de tenir el mateixos drets. Segur que algun dia ho aconseguirem!

«La dignitat d’una llengua no depèn del nombre de parlants», Davyth Hicks