Existeix realment el fracàs?
Ja fa molts anys que la meva frase preferida, que segueixo al peu de la lletra, és que: «No es fracassa en caure, sinó en no aixecar-se després». I he de dir que funciona. Sempre que he «caigut», per sort m’he aixecat amb més ganes i sentint-me més forta.
Per això, no crec que existeixi realment el fracàs, sinó que es tracta, sempre que sapiguem aprofitar-lo per aprendre alguna cosa, d’una oportunitat per millorar.
Però, no penseu que jo idolatro el fracàs com fan molts emprenedors que afirmen que per triomfar primer cal fracassar. A mi, sense cap mena de dubte, m’agrada molt més triomfar que fracassar i segons el meu parer, sempre s’ha de sortir a guanyar. Això sí, amb molta humilitat i sense falses expectatives, però intentant evitar el fracàs com sigui. Però, quan les coses no surten com desitges i arriba el fracàs, hem d’aprendre a acceptar-lo com una cosa normal, momentània i passatgera. Per després, centrar-nos de nou en el nostre objectiu, aixecar-nos i seguir intentant aconseguir els nostres objectius.
Si sabem aprofitar els errors per aprendre, quan ens aixequem ja no serem els mateixos que quan vam començar a intentar-ho, ja que l’ésser humà viu en contínua evolució. En aquest moment, serem més forts i estarem més a prop de aconseguir allò que desitgen.
El major problema és que en molts casos la por al fracàs ens paralitza, jo mateixa ho he viscut en carn pròpia ja fa molt de temps, i quan això passa ens bloquegem, anem al segur i acabem per no fer res i renunciar als nostres somnis .
Però, si ho penses bé: què és el pitjor que podria passar? Res. Perquè no hi ha res pitjor que quedar-se parat i no evolucionar cap a les teves metes.
Aquesta por al fracàs en moltes ocasions està condicionada pel què diran. Però, tant t’importen els comentaris de la gent? Si ho pensem bé, moltes vegades aquests comentaris es deuen al fet que et comportes d’una manera diferent a la tònica habitual i respectada per la majoria, llavors, són ells els que davant d’això senten por. Per solucionar aquest problema, hem de recordar sempre que la nostra vida ens pertany només a nosaltres i l’important és que nosaltres mateixos ens sentim satisfets i orgullosos d’ella.
A més, com ja sabem, fem el que fem, mai aconseguirem acontentar a tothom, així que és millor fer-nos feliços a nosaltres mateixos i triar el nostre propi camí.
I, sobretot, mai t’oblidis estimar-te. Així, davant d’un fracàs, evita fer-te mal a tu mateix i dedica’t unes boniques paraules d’ànim. No ho faries per un altre? Doncs, no siguis tan dur amb tu mateix i aprèn a tractar-te bé quan siguis tu el que cau!