Francesc Guillaumet Periodista

Potser perquè els meus rebesavis tenien una línia d’autocars que feia el trajecte entre Camarasa, Balaguer i la Sentiu quan es construïa el pantà i la central de Sant Llorenç de Montgai sempre he tingut una especial devoció per aquests automòbils. De fet, a casa sempre hem lamentat que no es conservessin fotografies dels autocars (sembla que es van perdre durant la Guerra Civil) per donar constància d’aquella època. Per això quan hi ha testimonis de la història de l’automoció, com és el cas del Dodge Fargo que feia la ruta des d’Andorra a Ax les Termes, no estaria de més que tothom pogués donar un cop de mà per conservar testimonis de la història recent que d’altra banda quedaran oblidats quan no hi hagi res material per conservar.
D’entrada hi ha motius per l’optimisme, com explicava dijous passat a la premsa Claude Benet, president de l’Associació Velles Cases Andorranes. Tant el Ministeri de Cultura com el d’Ordenació Territorial han contestat favorablement a la col·laboració que se’ls demanava per restaurar aquest vehicle dels anys 40 abandonat a la carretera de la Fontaneda. És bo que el Govern es preocupi del llegat que ha deixat la història més recent del país i, per tant, no estaria de més que pogués donar un cop de mà per restaurar aquest autocar que durant els anys que va funcionar n’haurà vist de tots colors. Un bon productor cinematogràfic, arribat el cas, també es podria encarregar de reconstruir les històries que pivoten entorn d’aquest mitjà de transport que en una època on el cotxe particular estava només a l’abast de les grans fortunes era el més habitual per tothom que circulava entre França i el Principat.

És urgent que amb l’ajuda del Govern o d’una campanya de micromecenatge la iniciativa de restaurar l’antic Dodge Fargo arribi a bon port

Tot i això, recórrer a iniciatives cíviques com el micromecenatge, com sembla que ha fet l’Associació Velles Cases Andorranes, també és una bona manera d’implicar la ciutadania en projectes que al capdavall formen part de la seva història. Aquesta fórmula, de fet, s’ha popularitzat en els darrers temps (sobretot amb l’eclosió de les xarxes socials) i s’ha revelat com un element efectiu per abordar projectes que en d’altres circumstàncies no podrien arribar a bon port. Se’n podrien explicar molts de casos però em centro en el que es va donar a Àger, l’any 2006, en ple Montsec d’Ares. L’ermita de Pedra, un dels llocs més venerats d’aquesta zona de la Noguera, amenaçava ruïna pel mal estat de la seva teulada. Pere Capdevila, l’encarregat de les claus i la persona que ho tenia tot en ordre el dia de l’aplec que s’hi celebra anualment, va decidir emprendre una col·lecta entre els veïns. Ho va fer a la manera antiga, penjant fotocòpies pel poble informant de la iniciativa i donant un número de compte. Però el Pere Capdevila va comptar aviat amb l’ajuda del seu nét, l’Arnau Torrente, per donar un tomb a la situació. Arquitecte de professió i dissenyador d’ofici, l’Arnau va impulsar una campanya de micromecenatge que va ser un èxit i que va aconseguir reunir 16.000 euros. Acompanyada del hashtag #Somdepedrapicada la iniciativa va aconseguir el seu objectiu i amb els recursos recaptats es va poder abordar la reforma de la teulada, evitant així que les humitats malmetessin l’estructura d’aquesta ermita del Montsec.
Però tornant al tema de l’article, la restauració del Dodge Fargo abandonat des de fa anys a la carretera de la Fontaneda, em porta una altra vegada a la importància d’un element, la història de l’automoció, que compta amb diverses entitats a Catalunya que en fan bandera. De fet, al Principat (al de l’altre costat de la frontera) hi ha diversos clubs de vehicles històrics que de forma sovintejada organitzen trobades. No només s’hi veuen turismes d’època, com el Rolls Royce, sinó que també sovintegen turismes més nous com el Seat 600, l’R-12 o el 4-L, per nombrar només tres marques que encara no fa tants anys eren habituals veure per l’antiga C-1313 de camí cap a Andorra. I el que val per cotxes també es pot aplicar a les motos perquè aquest mateix dissabte, i en ocasió de la Fira Expoclàssic de Mollerussa, les carreteres del Pla d’Urgell també van veure desfilar marques clàssiques que en altres temps sovintejaven pels nostres verals.
De la importància de recollir la història de l’automoció també en donen fe iniciatives com la del Museu Roda Roda de Lleida. En un antic taller mecànic fundat el 1956 s’hi pot veure una extensa col·lecció de vehicles que engloba des dels antics carruatges fins als clàssics biscuters. A l’exposició també hi figura un antic autocar de 1915 que feia la ruta entre Ponts i Lleida i un antic Dodge 3.700 GT (no un autocar, sinó un vehicle amb versió esportiva de l’any 1975) que segons consta a la pàgina web del propi museu fabricava la marca Chrysler España, S.A. i que no tenia correlació amb cap dels models que es feien als Estats Units.
Es dona el cas que en una de les visites que, fa anys, vaig fer al Museu Roda Roda amb un grup d’amics ens van preguntar quin era el mitjà de comunicació més antic. Algú va dir, amb encert, que era l’anar a peu amb els nostres propis mitjans. Tot el que ve després, doncs, és història i com a tal s’hauria de tractar amb la mateixa sensibilitat. Per això és urgent que sigui amb l’ajuda del Govern o amb una encertada campanya de micromecenatge la iniciativa de restaurar l’antic Dodge Fargo abandonat des de fa anys a la carretera pugui arribar a bon port. L’objectiu s’ho val.