Desenclavar Andorra
Fa poques setmanes la Cambra de Comerç va escollir com a nou president el senyor Miquel Armengol. En les seves primeres declaracions, el Armengol ha deixat molt clar que una de les prioritats de la Cambra de Comerç és treballar perquè les comunicacions del nostre país amb l’exterior millorin. En efecte, segons ell, sense unes infraestructures de comunicació adequades, el nostre país no podrà desenvolupar els seus avantatges competitius ni assolir un creixement econòmic sostingut.
Comparteixo plenament aquest plantejament i crec que hauríem de fer de la millora de les comunicacions una de les prioritats del nostre país pels propers anys. És cert que en els darrers anys, gràcies a la insistència dels successius governs s’han aconseguit que els països veïns milloressin les carreteres d’accés a Andorra. El darrer exemple és la inversió que es durà a terme ben aviat per millorar les condicions de viabilitat hivernal de la RN20 i la RN22 pel que fa al seu accés al Principat. Malauradament, Andorra necessita altres vies de comunicació que ens permetin un accés més ràpid i fiable. Escau doncs, al meu entendre, com a país, apostar de manera decidida per accedir a la xarxa ferroviària europea i per tenir un accés aeri amb vols regulars. Cal prendre consciència que una part important del nostre futur econòmic passa per estar ben connectats.
Llegia també fa una mesos una article d’opinió de la senyora Bibiana Rossa en el qual manifestava que el nostre país hauria de fer una aposta decidida per a tenir una connexió ferroviària amb els estats veïns. Comparteixo la visió de la Sra. Rossa ja que si volem ser un país realment atractiu tant per a la inversió internacional com per a poder captar turistes de destinacions més llunyanes, ens cal poder tenir un accés ferroviari i també aeri.
En aquesta mateixa direcció, el president de la Cambra va anunciar ahir que la seva institució ja ha començat a treballar per reprendre la idea de connectar l’estació de l’AVE de Girona amb el Pas de la Casa mitjançant ferrocarril, així com també la connexió ferroviària amb França. Aquesta darrera permetria una comunicació ferroviària directa amb Toulouse i París i, en conseqüència, un accés a tota la xarxa europea.
Cal, doncs, que les diferents institucions públiques, especialment el Govern, treballin perquè aquests projectes puguin esdevenir realitat. Es tracta de projectes, evidentment a mig o llarg termini, i que necessiten d’un impuls constant dels diferents actors implicats tan a Andorra com als països veïns perquè puguin esdevenir realitat.