Descompte per pagament
Una novetat important del Pla General de Comptabilitat de 2007 en les operacions comercials és la incorporació dels descomptes per pagament concedits a clients, tant si són inclosos en factura, com un component més (amb signe negatiu) de l’import net de la xifra de negocis quedant, en conseqüència, exclosos del marge financer de l’empresa. En coherència amb aquest nou criteri, els descomptes per pagament immediat concedits pels proveïdors, estiguin o no inclosos en factura, es comptabilitzen minorant la partida d’aprovisionaments. En conseqüència, a partir de l’entrada en vigor de l’esmentat Pla General de Comptabilitat, el descompte per pagament va passar de ser un descompte financer a assimilar a la resta de descomptes comercials.
Els descomptes per pagament poden ser concedits al client fora o dins de la factura, la qual cosa determinarà la manera en què han de ser comptabilitzats. Quan el descompte per pagament es consigna en la factura que s’expedeixi per documentar l’operació, aquest descompte no forma part de la base imposable i es descompta directament sobre l’import brut de la compra, actuant com un descompte comercial. Per tant, la quantia del descompte simplement minorar l’import de la compra realitzada i com és un altre descompte més, es redueix de la base imposable. Ara bé, si és concedit fora de la factura en un moment posterior a l’emissió del document, s’aplica sobre la base imposable i és un descompte que es comptabilitzarà de forma individualitzada en el compte de «Descomptes sobre compres per pagament». Igualment, cal tenir en compte que en els descomptes per pagament i bonificacions atorgats amb posterioritat al moment en què l’operació s’hagi realitzat, és a dir, que no estan en la factura, és obligatori expedir una factura rectificativa (que compleixi els requisits de l’article 15 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació).
La factura rectificativa és un document que s’utilitza per corregir, modificar o rectificar una factura original emesa amb anterioritat. La factura rectificativa permet a l’expedidor de la factura de venda realitzar una reducció de la base imposable pel descompte per pagament immediat i obtenir la rectificació de la quota impositiva de l’IVA repercutida en la factura original; aquest és un requisit fiscal obligatori per obtenir la compensació de la diferència entre l’IVA meritat en la factura original i l’import de l’IVA que realment paga el client en liquidar el preu final, que estarà compost per la base imposable menys el descompte més l’IVA meritat per la nova base imposable (base imposable inferior ja que se li ha aplicat la reducció de l’import del descompte). L’obligació per al proveïdor d’emetre una factura rectificativa està establerta en l’apartat U 2n de l’article 80 de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit.
Encara que des del punt de vista comptable els descomptes sobre vendes per pagament s’hagin assimilat a la resta de descomptes comercials que es realitzen en una empresa, la política de descompte per pagament es fixa sobre la base del cost dels diners, és a dir, normalment al tipus de finançament que l’empresa obté de les entitats bancàries. No es tracta només d’una qüestió comercial, sinó que ve determinada pel mercat financer i tots coneixem com aquest pot variar en un curt termini de temps. Tot això provoca que els moments de la negociació en els que s’estudien determinats percentatges de descompte i dies de pagament es converteixin en conflicte que pot enfrontar a les parts involucrades.
Per a la implementació dels descomptes per pagament cal tenir en compte una sèrie de factors. En primer lloc, hem de calcular el termini real avançat en el cobrament de la factura, no el termini teòric. En funció de l’instrument de pagament, els dies pactats i els reals de vegades es veuen distorsionats per diferències degudes als dies de float quan el client utilitza una modalitat de pagament en la qual té el control, com pot ser el pagament amb xec bancari. En segon lloc, tindrem menys temps per resoldre les disputes i controvèrsies que puguin sorgir amb el client. L’empresa proveïdora ha de ser capaç de donar una solució més ràpida i efectiva a les incidències i litigis dels clients als quals s’ha aplicat un descompte per pagament; en cas contrari, estem donant-li bones raons per demorar el pagament més enllà del que s’ha acordat amb l’aplicació del descompte. En tercer lloc, cal controlar que els clients que gaudeixen de descomptes per pagament permanents, al cap de cert temps estiguin pagant les factures amb més dies de demora del pactat. En quart lloc, no es deu considerar una forma habitual de finançar-se ja que en moltes ocasions el proveïdor no podrà comptar amb aquest recurs per obtenir liquiditat en el moment que tingui necessitats urgents de tresoreria. En cinquè lloc, les condicions i percentatges de descompte que es pactin s’han revisen periòdicament a causa de les fluctuacions dels tipus d’interès en el mercat financer. En sisè lloc, cal ser selectius en l’oferiment de descomptes per pagament i concedir-lo només en els productes que tenen un bon marge de contribució en els seus preus de venda ja que podem patir pèrdues si atorguem descomptes en la venda d’articles que tenen molt poc marge brut. I en setè lloc, és convenient incloure en els contractes o en les condicions generals de venda tot el relacionat amb els descomptes per pagament perquè no es produeixin errors d’interpretació per part dels clients en quedar tota la informació per escrit.
Des del punt de vista teòric, el cost financer del descompte per pagament hauria de ser igual o inferior a l’estalvi en costos financers que es pugui aconseguir gràcies als dies reals d’avançament en el cobrament de les factures, suposant que el proveïdor ha finançat els seus mercaderies amb préstecs bancaris a curt termini i que li interessa reintegrar al banc els diners del crèdit com més aviat millor per estalviar interessos de finançament del seu actiu corrent. Aquest seria el cas d’un proveïdor que finança les seves existències amb una pòlissa de crèdit, que és una fórmula de finançament molt habitual en la qual bàsicament tenim un préstec però que en realitat és una cessió d’un dret temporal a endeutar-se fins a un determinat límit concedit per una entitat financera, i el beneficiari de la pòlissa pagarà només interessos per les quantitats efectivament disposades i no per la totalitat del crèdit concedit.
No obstant això, a més del tipus d’interès mitjà ponderat de finançament a curt termini que ha de suportar el proveïdor, també influeix el rendiment que cada empresa aconsegueix obtenir el disponible que entra en tresoreria. Quan una companyia pot obtenir una elevada rendibilitat a curt termini de la seva disponible, té molt més interès en aconseguir l’entrada de fluxos monetaris que una altra que no ho aconsegueixi. Conseqüentment a l’hora de negociar els descomptes per pagament immediat, també cal tenir en compte aquest factor. El descompte màxim per pagament que una empresa proveïdora de béns i serveis pot oferir als compradors, en primer lloc, vindrà determinat pel tipus d’interès mitjà ponderat de finançament a curt termini que aquesta companyia ha d’abonar a les entitats bancàries. En conseqüència, perquè una empresa proveïdora -que ofereix habitualment descomptes per pagament- pugui calcular el límit en percentatge que es pot permetre concedir, ha de conèixer exactament quin és el cost mitjà dels seus recursos a curt termini i calcular el cost que representa el descompte.
Així mateix, el càlcul del descompte per pagament incorpora uns detalls que de vegades no es tenen en compte, tot i que són molt significatius. En particular cal tenir en compte aquest punt: el nostre objectiu amb el descompte per pagament és cobrar abans el nostre crèdit comercial pagant un cost financer per aquest cobrament avançat en el temps, però, quin és el termini real d’avançament en el cobrament ? El termini real de temps que transcorre fins que es produeix el pagament efectiu de la factura és un punt clau per calcular el cost financer del descompte per pagament immediat. Quan es parla de termini de pagament, un element important és el mitjà de cobrament que s’utilitzarà. Si el mitjà de cobrament depèn de la voluntat del client, és a dir, està a les seves mans el llançament del pagament, sempre hi ha el risc que el pagament es retardi; per exemple, el client realitza la transferència diversos dies més tard, o el xec enviat per correu triga diversos dies a arribar. I si es demana un pagament al comptat estricte contra lliurament de les mercaderies, només podrà usar-se en petites operacions o en sectors on això sigui habitual (per exemple, en hostaleria).