Judith Pallarés Ministra de Funció Pública i Simplificació Administrativa

Aquest any el Dia Internacional del Treballador, que se celebra avui, coincideix en el nostre país amb el debat de les lleis de reforma laboral i la nova llei de la Funció Pública.  El debat dels drets dels treballadors, que ha arribat fins al dia d’avui des de finals del segle XIX,  és un debat que sempre és vigent.  Les estructures empresarials es modifiquen i, per tant, les relacions laborals entre empleats i empresaris també s’han d’adaptar a les noves realitats.
Vivim en una era tecnològica que planteja molts reptes. El fet de poder estar sempre connectats, ha accelerat les interrelacions laborals a tots els nivells. Són cada cop més les feines que no requereixen una presència física continua en una oficina, ja que disposant d’una bona connexió a internet es pot prendre tot tipus decisions des de qualsevol lloc. Això que és un gran avenç està provocant, per un altre costat, desequilibris en relació a l’avaluació i dedicació efectiva en les empreses.
La transformació al model Google de lliure disponibilitat, s’està expandint cada cop més. La relació entre empresa i treballador no és per hores treballades sinó per feina feta i objectius a curt i llarg termini.
Aquesta nova percepció de les relacions laborals és molt positiva en molts aspectes però no és extrapolable a tots els sectors laborals i, per descomptat, també té els seus inconvenients.
Tot i això, la idea del teletreball, entès com treballar des de casa i ser compensat econòmicament per la feina feta i no per hores dedicades, és una molt bona eina per aconseguir erradicar la diferència salarial entre homes i dones, ja que no es tracta de quant temps s’està  a l’oficina sinó d’avaluar els objectius assolits, sent aquest un criteri molt més realista en tots els àmbits.
Avui són moltes les dones que  necessiten o volen disposar lliurement del temps que dediquen a la família. Fins ara, la reducció de jornada sempre va vinculada a una reducció salarial automàtica. Però, perquè ha de ser així si la feina i els objectius s’assoleixen igualment?
Ara tenim una bona oportunitat per estructurar unes relacions laborals més flexibles i igualitàries. Les lleis laborals han de poder afavorir tant als empresaris com als treballadors oferint noves modalitats contractuals que siguin beneficioses per totes les parts.  A més, això hauria d’ajudar a incentivar l’ocupació i no a limitar-la.
Demà mateix, els grups parlamentaris entrarem a tràmit les esmenes a la llei de relacions laborals. Els diferents plantejaments dels grups haurien d’ajudar al fet que el text final sigui accessible i respectuós per tots els actors respectant els drets laborals que tant han costat aconseguir.
També s’ha d’aprofitar el debat per poder definir de forma clara el paper dels sindicats, i s’ha de fer sense por. Han de tenir un espai proporcional a les necessitats del nostre país, que puguin oferir ajuda i suport a tots els treballadors quan ho necessitin i que tinguin un paper clar en la redacció i negociació dels convenis col•lectius. Els sindicats han de ser una eina efectiva per tota la massa laboral del país més enllà del seu paper dins de l’administració pública.
Tots aquests aspectes dependran ara de la voluntat de DA a l’hora de redibuixar el text entrat a tràmit però si ens hem de guiar pel que hem vist fins ara i pel que diu l’evangeli “pels seus fets els reconeixeran”, la veritat és que molta fe ja no ens queda.