Maria Cucurull

Els mil·lennistes tenim mala reputació, no ens enganyem. Veníem dels delbaby boom, que s’englobaven dins la generació X, aquells que als 80 a partir d’un anunci automobilístic van creure que es menjarien el món perquè eren els JASP (Jovenes Aunque Sobradamente Preparados). Eren inconformistes, rebels moderats que volien evitar seguir les convencions socials. Una generació que per circumstàncies històriques es creia que podria amb tot i tenia credibilitat. Però els va prosseguir la generació Y, els nascuts entre el 1980 i el 2000 que també es coneixen com a mil·lennistes, perquè com porta explícit el mot, es refereix a la generació que va créixer amb el canvi de mil·lenni.
Que per què tenim mala reputació? Doncs per una rècula de qualitats negatives que se’ns atribueix, diuen que som egocèntrics, individualistes, impacients i malcritats. Tot ho volem per ahir i perquè sí! Però de fet, malgrat tota aquesta tirallonga de defectes, marquem la frontera entre els nadius i els immigrants digitals. No hem nascut amb el mòbil sota el braç, però ens hem fet grans mentre es produïa una transformació sense precedents en el món de la comunicació.
Tot i que encara hi ha qui es referix a les TIC com a «·noves» teconologies, el cert és que són les eines del nostre present. I si es renoven constantment és bé perquè duen implícita l’obsolescència programada, bé perquè cal saciar l’avidesa dels neòfils. En qualsevol cas, aquests gadgets han arribat per, en teoria, facilitar-nos la vida i ja no en podem prescindir. Vivim enganxats al mòbil perquè tenim la necessitat de comunicar-nos a tota hora. Missatges de Whats app, emoticones, piulades del Twitter, «M’agrades» al Facebook i storys a Instagram. La terminologia ha canviat i les nostres relacions socials i la manera de comunicar-nos, també.
A més, vivim envoltats de coses intel·ligents: tot és smart. Ho apliquem als telèfons, als rellotges, a les televisions i fins als edificis i ciutats. I també tenim les tablets, les app, ens fem selfies i posem hastags a tot arreu. Amb tanta fascinació per la tecnologia no és estrany que hagin sorgit els geek, és a dir, els que se senten tan captivats per la informàtica que han convertit la seva passió en un estil de vida.
Així mateix, podem trobar una resposta a gairebé tot fent una cerca ràpida a Google. Tenim la informació al nostre abast quan vulguem i on vulguem. D’aquí que hagin sorgit paraules com ara el terme infoxicació, que és el resultat d’una combinació entre informació i intoxicació. Aquest concepte fou introduït el 1970 en anglès per l’escriptor A. Toffler amb el nom de sobrecàrrega informativa; i, més tard, el 1999, l’especialista en comunicació, Alfons Cornella, el va implantar al català. I és que amb l’excés d’informació que hi ha a la xarxa estem més desinformats que mai. A més, a això cal sumar-hi que el que abans era rumorologia amb la portera de l’escala avui s’ha convertit en un dels grans mals de la nostra societat: les fake news. Sabem que contrastar demana paciència i temps, cosa que és el taló d’Aquil•les de la societat de la immediatesa, els mil·lennistes; ara bé, també sabem que les mentides a la xarxa es propaguem com la pólvora i que poden fer molt mal. La consultora Gartner alerta que l’any 2022 el volum de falsedats a la xarxa podria superar les notícies certes, per tant, la situació és alarmant. Sabrem encarar aquest repte?