Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0092-2017 en relació amb la tributació d’una comissió derivada de la intermediació en la venda d’un immoble situat a l’estranger.
Amb data 1 de novembre de 2010 la Sra. A va firmar un mandat d’intermediació de venda en règim d’exclusiva d’un immoble situat a l’estranger amb el representant de la propietat.
En aquest sentit, el contracte establia en una clàusula el següent:
«La comissió d’intermediació es determinarà i s’entendrà meritada en el dia en què l’operació de compravenda estigui tancada completament, degudament quantificades les eventuals contingències materialitzades durant el període de garantia i conseqüentment alliberades, total o parcialment, les retencions d’imports i/o garanties bancàries generades com a conseqüència de la venda de l’immoble».
Aquesta clàusula s’inclou com a conseqüència de la importància de l’immoble i dels costums en aquest sector de garantir mitjançant aval bancari les possibles contingències que puguin sorgir.
Finalment la venda es va realitzar durant l’any 2011.
Tal i com s’ha comentat anteriorment, es va atorgar un aval bancari mitjançant el qual les societats compradores tenien dret a exigir la suma de la garantia, total o parcialment, mentre es mantingués la seva vigència per les possibles reclamacions mitjançant resolució administrativa o judicial ferma i definitiva.
Aquesta garantia té vigència fins al dia 30 de juny de 2017, data a partir de la qual s’entendria per tant com a meritada la comissió d’intermediació segons el contracte de mandat.
Addicionalment a la informació comentada, afegir que la consultant és una societat constituïda al 2016 de la qual la seva sòcia única i representant, la Sra. A va realitzar un canvi de residència a Andorra a l’abril del 2016 i seria resident fiscal a Andorra pels exercicis 2016 i 2017.
Pel que fa a la imputació temporal de l’ingrés derivat del servei en qüestió, el Decret Legislatiu del 29-4-2015 de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’article 16.1 estableix: «La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’Impost sobre Societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei».
El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, a l’article 19.1 estableix: «Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.»”
Atesa la informació proporcionada pel consultant i la normativa mencionada, el DTF determina l’ingrés derivat de la comissió pel servei d’intermediació i d’assessorament s’haurà d’imputar al rendiment de l’activitat econòmica de la persona física consultant durant el període impositiu 2017.
Amb relació a la subjecció a l’Impost General Indirecte del servei d’intermediació i d’assessorament per la venda de l’immoble ubicat a l’estranger, us informem que el Decret Legislatiu del 5-04-2017 de publicació del Text Refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, a l’article 43.1.a, disposa que: «Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei: a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual».
La Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 43.2.d estableix que: «No s’entenen realitzats en territori andorrà els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà: d) Els d’assessorament, auditoria, enginyeria, gabinet d’estudis, advocacia, consultors, experts comptables o fiscals i altres similars, a excepció dels relacionats amb béns immobles segons el disposat a l’article 44».
La mateixa Llei a l’article 44.1.d disposa que: «S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents: 1. Els relatius a béns immobles arrelats a l’esmentat territori. d) Els de gestió relatius a béns immobles o operacions immobiliàries».
Atès el contingut dels articles anteriors, que el bé immoble està arrelat a l’estranger i que el destinatari del servei efectuat no està establert al Principat d’Andorra, amb independència que el destinatari actuï o no com a empresari, els serveis d’intermediació i assessorament realitzats per la consultant no es localitzen en territori andorrà. Consegüentment, la prestació de servei en qüestió no està subjecta a l’Impost General Indirecte.