Judith Pallarés Ministra de Funció Pública i Simplificació Administrativa

Al Consell General, ara mateix, tenim uns 16 textos legals a tràmit parlamentari pendents d’esmenes i uns quants més que ja s’estan discutint en comissió. Aquest volum legislatiu sorprèn molta gent quan ho comento. L’any passat es van aprovar 30 projectes de llei però sembla que la ciutadania no és gens conscient de l’activitat legislativa.
Això és preocupant perquè les lleis es fan pels ciutadans i tenen una implicació molt directa en la gestió dels recursos públics i de l’ordre social. Per un altre costat, els que sí que segueixen de prop els canvis legislatius no entenen per què ho compliquem tot  en comptes de fer-ho més fàcil. En molts casos, les modificacions legislatives es justifiquen, de forma molt poc seriosa, en les demandes ambigües d’organismes externs sense analitzar suficientment el ventall de possibilitats que ofereixen al nostre entorn, generant una important inseguretat jurídica.
Aquest és el cas de la modificació de la Llei de l’Impost de Societats que entra a modificar les regles del lloc de moltes empreses que es van venir a instal·lar a Andorra pels avantatges que s’oferien i que ara es modifica contravenint l’esperit de la inversió estrangera del qual DA tant en parla.
Per un altre costat, el més calent encara està a l’aigüera. La sanitat, la CASS, les pensions, les inversions estrangeres, l’acord amb la UE, la reforma de l’Administració Pública, …  Mentre el model fiscal que s’aplicarà per a totes les anteriors qüestions no està gens clar. De fet en aquesta legislatura, la segona amb majoria absoluta de DA, seguirem sense veure llum al futur més immediat del país, ans el contrari.
DA ha obert totes les qüestions anteriorment esmentades per no solucionar cap ni una. Vol que debatem sobre pensions i la CASS però després dels informes presentats encara no s’ha pres cap decisió. Vol incentivar la inversió estrangera però reforma lleis en sentit contrari. Vol ultimar un acord amb la UE però encara no sabem a quin cost. Volen reformar l’Administració Pública sense tenir un pla estratègic del futur d’aquesta.
Amb aquests antecedents, els partits polítics tenen pràcticament fet el guió pels pròxims programes electorals. No hi haurà cap altra acció política possible sense definir el camí a seguir en totes aquestes qüestions, bàsicament perquè no es podran finançar.  
Cal que entenguem que afrontar totes aquestes qüestions no serà possible de forma independent. Totes elles necessiten plans estratègics a llarg termini, més d’enllà d’una legislatura, d’ampli consens polític i màxima participació ciutadana. I per anar bé, caldria començar ja.