Participar per decidir
Ara ha fet un any que, en aquestes mateixes dates, el Ministeri d’Ordenament Territorial anunciava la posada en marxa del nou projecte del Pressupost Participatiu en un intent, clarament encertat des del meu punt de vista, d’apel·lar la ciutadania a implicar-se de forma directa en la seva definició. Aviat veurem el nou pont elevat a la CG1 per accedir a l’Estadi Comunal, la proposta en la qual s’han invertit els 200.000 euros amb què es va dotar la primera edició.
Algú podia pensar que el Pressupost Participatiu es plantejava com un fet anecdòtic o bé com una mesura menor per poder parlar de participació ciutadana. D’entrada, crec que la dotació inicial de 200.000 euros ja donava una idea de que aquesta acció no era cap joc, sinó l’arrencada d’un nou marc de relacions entre administració i administrat que canvia molt més del que ens pensem el paradigma tradicional.
En primer lloc, perquè insta els ciutadans i ciutadanes a repensar, detectar –i a decidir posteriorment– sobre aquells dèficits en infraestructures vinculades a l’ordenament territorial que, a través de les seves propostes, poden suposar un canvi important sobre la vida social i l’entorn, generant nous elements i espais, però també proposant-ne la millora d’altres.
L’any passat, el Ministeri d’Ordenament Territorial va rebre 161 propostes durant el període habilitat per fer-ho de les quals se’n van acceptar 42 que es van acabar concretant en 28 després d’un procés d’anàlisi i que va permetre reagrupar-les i sotmetre-les a votació. Van ser més d’un miler de persones les que van dir-hi la seva i van decidir que la proposta que havia de tirar endavant havia de ser el pas elevat per travessar la carretera general, davant de l’Estadi Comunal.
Enguany, amb l’increment de la dotació per a aquest projecte als 300.000 euros, el Govern aposta perquè l’ambició de les propostes pugui fer un salt endavant i tinc la convicció que aquest fet, unit als resultats palpables obtinguts en la primera edició, hauran animat a molta gent a pensar en fer una proposta i a fer aquest exercici de plantejar, de debatre i de decidir col·lectivament: estic segur que tindrem més participació.
Comptar amb les idees i aportacions de l’entorn sempre és positiu i ajuda a incorporar aquella perspectiva d’allò quotidià que de vegades es perd entre les parets dels despatxos, no de forma voluntària, sinó absorbits per la voràgine de treball que imposen les obligacions diàries.
Crec que el més important de tot plegat és estar disposat a incorporar una visió més oberta, i més col·laborativa que té una incidència directa en el procés de presa de decisions. Des d’aquesta vall, espero que la nostra gent aporti moltes propostes i l’any vinent puguem veure fet realitat un projecte pensat col·lectivament.