Santo Domingo de Silos
Aquest cap de setmana, per fi, vaig anar a visitar Santo Domingo de Silos, un dels meus viatges somiats, amb una especial de dèria per veure el xiprer de Silos que tant havien lloat molts poetes castellans, però que mai realitzava.
A aquest antic xiprer, que ja compta amb 135 anys, van erigir els seus elogis poetes com Gerardo Diego, que li va escriure el poema més conegut i divulgat, però també altres com Antonio Machado, Lázaro Seco, Pedro Nebreda, Salvatierra o Felipe Dosal amb el seu poema: Al ciprés de Silos.
Bello ciprés, deleite de la vista, / esmeralda de cónica silueta, / espejo de adustez del grave asceta / en su ansiedad de celestial conquista. / no sonarà jamás ningún artista / tu figura tan grave y tan discreta, / inspiración y aliento del poeta, / y admiración y encanto del turista. / Rey de tu patio adusto y silencioso, / corres parejas con la paz, la calma, / la austeridad y la sabiduría / del monje de tu Silos fervoroso. / ¿Quién no guarda tu imagen en el alma, / tu imagen que arrebata y extasía?
Aquest poema en els seus dos últims versos descriu perfectament els sentiments que va produir en mi la vista del preuat arbre que presideix el Monestir de Silos.
Després de la nostra visita al claustre del Monestir d’estil romànic amb uns sota relleus que mostren diferents escenes de l’Evangeli, també vam poder admirar el museu i la botica amb les seves estranyes medicines i molts instruments per a l’elaboració d’aquestes: «banya de rinoceront ratllat per la força» o «sang d’òliba per a la vista».
Després, a les set, durant la missa de vespres, vam poder gaudir dels cants gregorians i, en acabar aquests, d’una visita al petit poble, que compta amb uns 282 habitants repartits en tres llogarets, durant la qual vam recórrer les seves muralles i vam veure la seva escultura erigida com a població pertanyent a la ruta del castellà, juntament amb San Millán de la Cogolla, Valladolid, Salamanca, Àvila i Alcalá de Henares. A més, per aquesta emblemàtica població també passa el camí del Cid, narrat en l’obra castellana El cantar del mío Cid.
Per sopar, plats típics de la zona, entre els quals cal destacar el cabrit rostit en forn de llenya. I després, un passeig per la zona per baixar el sopar i poc més, perquè festa hi ha poca. Només, vam trobar un petit local que tanca més tard que els altres i posa una mica de música i, allà, vam prendre el cafè i xerrar fins, més o menys, mitjanit.
Al dia següent, visita obligatòria a la baixada de la Yecla, que recorre el seu congost en un petit passeig amb pendent moderat i que s’efectua en menys d’una hora —anada i tornada— i que et permet gaudir d’unes vistes espectaculars d’aquest espai natural.
Per acabar, ja de tornada, vam visitar el poble d’Hacina, molt proper a Silos, en el qual es conserven bastants elements utilitzats antigament en les tasques agrícoles i ramaderes, com el poltre per ferrar vaques, bous i cavalls; l’antiga font de la qual treien aigua abans de tenir una xarxa de proveïment potable o les seves típiques xemeneies serranes, que per desgràcia, amb les noves construccions, van poc a poc desapareixent.