La Xina se centra a capacitar la projecció dels interessos del país
C om ja sabeu, Xi Jinping, el president de la Xina, ha remodelat el lideratge del govern nacional i, més específicament, l’estructura del partit encarregada dels processos principals de presa de decisions. A continuació en descrivim breument els canvis més importants i fem una valoració sobre com poden alterar el preu dels mercats.
1. El nou vice-primer ministre Liu He ja s’ha encarregat d’iniciatives com ara la reforma de l’oferta i el control del risc financer. És probable que lideri el Comitè per al Desenvolupament i l’Estabilitat Financers per supervisar tots els reguladors financers.
2. El nou vicepresident Wang Qishan, que va ser cap de la campanya anticorrupció de Xi, s’ocuparà de les relacions econòmiques entre la Xina i els Estats Units, que són cada vegada més tenses.
3. La cartera del ministre de finances passa a mans de Liu Kun, qui els darrers anys s’ha centrat en temes com la promoció de programes de col·laboració entre el sector públic i el privat, la reducció de tarifes i la reforma del sistema d’adquisició de béns per part del govern.
4. Al Banc Popular de la Xina, Yi Gang ha estat promogut i serà el successor de Zhou Xiaochuan. Doctor per la Universitat d’Illinois, és probablement el candidat més adequat per a comunicar les intencions del Banc Popular de la Xina als mercats. La direcció de política monetària no es modificarà. Yi ha dirigit de manera efectiva el Banc Popular de la Xina en el dia a dia i s’ocuparà plenament de prioritats polítiques com ara completar el procés per a liberalitzar l’establiment del tipus d’interès i del tipus de canvi de moneda. Prendrà les regnes d’un banc central més poderós que acaba de consolidar la seva autoritat per a crear normatives clau per als sectors bancari i d’assegurances. Aquest fet hauria de minimitzar les possibilitats que la política del banc central sigui boicotejada per part d’altres organismes reguladors. Creiem que aquest nomenament és positiu.
5. La nostra valoració: Els nomenaments que s’han dut a terme sembla que volen animar el mercat i envien un missatge clar que Xi respecta el professionalisme.
Tensions comercials entre la Xina i els Estats Units. Tot apunta a una situació de calma, però hi ha qüestions que mereixen la nostra atenció.
Veurem moltes més mostres de proteccionisme de cara al públic per part de la Casa Blanca. De fet, Trump vol imposar tarifes de fins a 60.000 M$ en les importacions procedents de la Xina i el seu objectiu seran els sectors de la tecnologia i les telecomunicacions. Tanmateix, tot apunta a una situació de calma:
1. Els acords comercials no determinen els balanços comercials, i les pujades de tarifes individuals tenen un efecte reduït sobre l’economia.
2. Les tarifes sobre els metalls van ser força menors en relació amb com s’havia anunciat originalment, amb les excepcions automàtiques de Canadà i Mèxic, i altres de potencials.
3. Les autoritats xineses volen mantenir una serenitat estratègica davant les maniobres comercials del president Trump.
Tanmateix, si mirem més enllà en el futur, hi ha qüestions que mereixen la nostra atenció:
1. La dimissió del conseller econòmic Gary Cohn i el predomini aparent de la facció amb posicions comercials més agressives i l’equip de seguretat nacional,...
2. ...les properes eleccions al Congrés de mitja legislatura...
3. ...i la política principal aprovada (impostos més baixos i dèficits més elevats), que portarà a un dèficit comercial més gran, fan que puguem gairebé assegurar que presenciarem moltes més accions comercials.
4. La Xina no ho tindrà gens fàcil per a reduir el dèficit comercial amb els Estats Units en 100.000 M$. En aquest sentit, un obstacle clau és el fet que el seu superàvit per compte corrent ha caigut del 9,9 % del PIB l’any 2007 fins al 2,4 %.