Dona i andorrana
Aquest cap de setmana hem estat de celebració a casa. La meva filla ha complert 18 anys. Aquesta data, tan esperada per ella i tan temuda per mi, m’ha fet reflexionar sobre el feminisme. Pels fets de l’atzar o del destí, ella ha nascut a inicis de març, molt a prop del dia 8, la data escollida per a la celebració del Dia Internacional de la dona.
Han passat els anys i la situació de les dones al món occidental sembla que millori. I, malauradament, només puc dir sembla perquè encara tenim molts exemples que continuen demostrant que no som encara ciutadanes de ple dret. Legalment, sí que ho som, però, si ens atenim als fets, encara queda molt camí per recórrer. I no parlem ja de la situació a altres països molt patriarcals.
La lluita per una societat igualitària ha de permetre la millora de les condicions de vida de les dones al món sencer. Aquí, a Andorra, també és necessari encara progressar. Cert és que l’article 6 de la nostra Constitució diu que tots tenim els mateixos drets i deures i que ningú pot ésser discriminat per raó del seu sexe, però la realitat continua estant lluny d’aquestes belles paraules.
Quantes dones continuen cobrant menys que els seus companys homes per les mateixes feines? Quantes pateixen assetjaments al seu lloc de treball? Quantes són víctimes de maltractaments tan físics com psicològics per part de les seves parelles? I quantes han hagut d’assumir embarassos no desitjats?
El dret de vot i el dret a la contracepció han estat dues de les grans revolucions feministes. La segona ha permès que la dona decidís sobre la seva maternitat. Quan i quants.
Fins als anys noranta, la lligadura de trompes no estava autoritzada a Andorra. Qui volia sotmetre’s a aquesta operació no tenia més remei que marxar del país i ser intervinguda a Espanya o a França. Va ser gràcies a lluita d’un grup de dones, i malgrat l’argument contrari que això no era possible sense el trencament de les institucions, que es va aconseguir canviar la llei i, per tant, permetre que l’operació es pugui practicar al Principat.
Ara, estem demanant la despenalització de l’avortament en els tres supòsits considerats bàsics: violació, perill per la salut física o psíquica de la mare i malformació del fetus. Com a argument en contra es torna a posar sobre la taula el trencament de les institucions i que les dones hem de ser andorranes abans de tot.
Sóc dona i sóc andorrana, estimo molt el meu país i respecto les seves institucions, però aquestes no poden ser un fre per a les nostres llibertats.