James Kirkup
Enguany, amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, el departament de Cultura commemora el centenari del naixement de l’escriptor britànic James Kirkup (South Shields, 1918 - Andorra, 2009), qui va viure més de 20 anys a Encamp.
James Kirkup –com ell mateix ens explica en el seu llibre An island in the sky– va veure per primer cop Andorra l’any 1958, quan viatjava per ocupar el seu lloc com a professor de Llengua i Literatura Anglesa a la Universitat de Salamanca. El professor i escriptor va quedar ja tan captivat per la bellesa dels seus paisatges muntanyosos que va decidir que algun dia tornaria a viure en aquesta meravellosa terra.
El seu somni va ser complert quan el 1975 Kirkup va comprar un apartament amb magnífiques vistes de les muntanyes a Encamp. Al principi només hi passava les vacances d’estiu i d’hivern, perquè encara feia classes a la Universitat d’Estudis Estrangers de Kyoto. Però, després de la seva jubilació el 1988, es va instal·lar permanent a aquest país. A Andorra, va escriure assajos i poemes sobre les seves muntanyes, llacs, rius, etc.
Una bona mostra d’això és el seu poemari An island in the sky, el qual conté un petit poema amb el mateix títol el qual abasta tot el significat d’aquesta naturalesa que va aconseguir enamorar el poeta.
«An island in the sky
Andorra –Island / cast away in an ocean / of mountains whose peaks / are waves-with white and wind-blown / manes of the snow’s wild horses».
«Una illa al cel
Andorra-Illa / llançada en un oceà / de muntanyes les cims de les quals / són onades, amb crineres blanques i onejants al vent, / dels cavalls salvatges de la neu».
En aquest mateix llibre va exercir la seva tasca com a traductor traduint un fragment del primer volum del Diari d’André Guide (1889-1939) on l’escriptor narra un llarg i bastant difícil viatge que va fer l’any 1910 de França a Espanya passant per Andorra, del qual tradueixo uns curiosos i sorprenents fragments:
«A Canillo, al primer pis d’una petita cerveseria, ens serveixen pa, rodanxes de salsitxes plenes de pebre, formatge de cabra, ous fregits en oli força nauseabund; un vi aspre i negrós».
«Escaldes: banys termals; somiàvem amb piscines com les d’Alet, amb aigües al nostre gust, fredes o calentes... Tot el que vam trobar va ser un lloc mediocre construït a meitat de camí; els banys que ens van oferir no ens van temptar en absolut... Així que havíem ordenat el sopar, vam partir cap al riu torrencial que acabàvem de baixar, buscant un lloc protegit per banyar-se».
«A Andorra la Vella es pot veure: una oca amb una ala creixent cap enrere fins al pic; un ànec sense bec; una gallina amb una cama trencada que es llança cap als costats mentre camina, com l’atàxia locomotora. Això és tot».
Per descomptat, l’apreciació del país de tots dos escriptors varia molt, fet comprensible si comparem les dates dels seus escrits que ens manifesten, per un costat, una Andorra rural dedicada, sobretot, a la ramaderia i, per l’altra, una en què la primera ha anat evolucionant i modernitzant-se amb molta rapidesa.